Projecte 6

Aquí us deixo la meva valoració personal del meu autor, el francés Michel Foucault.

Activitat 27: Text nº 1 de Kant

- Idees principals: L'autor explica que el nostre coneixement comença gràcies a l'experiència, que juntament amb els objectes fa que comenci el nostre coneixement. També Kant esmenta que tot no prové de l'experiència i que hi ha un coneixement independent de l'experiència i de les impressions sensibles anomenat "a priori".

- Títol: A priori o posteriori?

- Comentari: Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant, que va ser un filòsof alemany que nasqué al 1724 i morí al 1804.
Kant exposa que el nostre coneixement prové dels sentits, però que no tot comença amb aquests. Per tant l'autor al text parla de dos tipus de coneixement: el coneixement "a priori" que és independent de l'experiència, i el "posteriori" que depèn de l'experiència.
Finalment esmenta que cal investigar per intentar descobris coneixements "a priori", independents de l'experiència.

- Comparació: La teoria que defensa l'autor en aquest text es que el coneixement prové de l'experiència, però això no significa que tot el coneixement s'origini gràcies a aquesta. Podríem comparar la teoria kantiana amb la teoria de Hume (empirisme) amb la de Descartes (racionalisme).

Kant està d'acord amb Hume, ja que l'inici del coneixement són les impressions.

Descartes afirma que el coneixement que prové dels sentits no és fiable, i Kant defensa que el coneixement parteix de l'exèriència.

Projecte 5 (presentació)

Michel,foucault1

View more presentations from piliadri.

Projecte 4 (Resum del pensament del autor)

Filòsof francès que va intentar mostrar que les idees bàsiques que la gent considera veritats permanents sobre la naturalesa humana i la societat canvien al llarg de la història. Els seus estudis van posar en dubte la influència del filòsof polític Karl Marx i del psicoanalista Sigmund Freud. Foucault va aportar nous conceptes que van desafiar les conviccions de la gent sobre la presó, la policia, la seguretat, la cura dels malalts mentals, els drets dels homosexuals i el benestar. El pensament de Foucault va explorar els models canviants de poder dintre de la societat i com el poder es relaciona amb la persona. Va investigar les regles canviants que governen les afirmacions que poden ser preses de forma seriosa com veritables o falses en diferents moments de la història. Les principals influències en el pensament de Foucault van ser els filòsofs alemanys Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger. Nietzsche mantenia que la conducta humana està motivada per una voluntat de poder i que els valors tradicionals havien perdut el seu antic domini opresivo sobre la societat. Heidegger va criticar el que va anomenar "el nostre actual enteniment de ser tecnològic". Va estudiar també com les pràctiques diàries permeten a la gent definir les seves identitats i sistematizar el coneixement; els fets poden ser entesos com productes de la naturalesa, de l'esforç humà o de Déu. Foucault afirmava que la concepció de les coses té els seus avantatges i els seus perills. El pensament de Foucault es va desenvolupar en tres etapes.

Activitat 26: Text de Hume (el fi de les nostres accions)

- Idees principals: L'autor explica que els fins de les nostres accions estan justificades amb els sentiments i no amb la raó, ja que moltes coses no es podem justificar amb la raó, sinó que ho fem perquè ens sentim impulsats a fer-ho a través dels nostres pensaments. Això l'autor ho justifica a través de l'exemple d'un home que fa exercici, impulsat pels seus sentiments.

- Títol: Les accions humanes guiades pels sentiments.

- Comentari: Aquest text pertany a Investigació sobre els principis de la moral. L'autor explica que l'inici de les nostres accions està en els sentiments i no en la raó. Per tant posa l'exemple d'un home que fa exercici i si li pregunten perquè fa exercici aquest respon perquè vol conservar la seva salut ja que la malaltia es penosa. Per tant la persona no vol sentir el dolor que se sent quan estàs malalt per això vol conservar la seva salut fen exercici. Per tant hi ha a moltes qüestions que no es poden contestar utilitzant la raó, sinó que moltes vegades actuem segons ens indiquen els nostres sentiments.

- Comparació: La teoria que defensa Hume (empirisme) es fàcilment comparable amb la de Descartes (racionalisme). Descartes defensa que a través de la raó podem conèixer les coses amb certesa, que l'origen de les accions està en la raó, en canvi Hume defensa tot el contrari, que l'origen de les nostres accions estan en els sentiments.

Activitat 25: text de Hume

-Idees principals: L'autor explica que allò que ha passat d'una manera determinada succeirà igual en un futur. Per tant, en aquest text, torna a parlar de la relació causa-efecte, però no parla de coneixement absolut, sinó de probabilitats.
També parla que estem determinats pels costums que ens han imposat.

- Títol: La probabilitat i els costums.

- Comentari:Aquest fragment escrit per Hume pertany a l'Abstract. Hume diu que no podem conèixer el que passarà al futur basant-nos en el que ha succeit al passat, i això ho explica mitjançant l'exemple d'Adam. Pel que fa als costums, nosaltres suposem el que succeirà al futur, a causa dels sentits i les experiències viscudes en un passat, per tant, l'autor esmenta que estem determinats pel costum, és a dir, per l'experiència dels sentits.
Finalment l'autor esmenta que no podrem conèixer amb certesa el que passarà al futur, és a dir no ho podrem conèixer a través de la raó, sinó que a través dels costums. Per això no diem que sabem amb certesa el que passarà al futur, sinó que parlem de probabilitat.

- Comparació: Aquesta teoria la podem comparar amb la de Descartes (racionalisme). Descartes afirmava que la relació causa-efecte estava comprovada per la raó, per tant proporcionava un coneixement cert, en canvi Hume deia que aquesta relació estava comprovada a través de l'experiència.

Activitat 24: Principi de causalitat

- Idees principals: Hume ens explica al relació entre la causa i l'efecte utilitzant l'exemple de dues boles de billar: una bola està quita i l'altra està en moviment i es dirigeix cap a ella. Quan xoquin les dues estaran en moviment. Sempre es produeix primer la causa que l'efecte.

- Títol: Primer la causa, després l'efecte.

- Comentari: Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume. L'autor ens explica la relació causa-efecte. Seguidament per explicar aquesta relació explica el cas de dues boles de billar: una està en repòs i l'altra està en moviment i es dirigeix a l'altra, per tant la que estaba quieta es mourà. Amb aquest exemple l'autor ens mostra que primer es produirà la causa (xoc de les dues boles) i desprès l'efecte (es mouran les dues boles).
A més l'autor esmenta que ha realitzat aquest experiment amb altres boles iguals o semblants, en les mateixes condicionjs i diferents, i sempre a donat el mateix resultat. I finalment l'autor conclou el text amb la següent afirmació: "Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més".

- Comparació: Aquesta teoria de Hume es podría comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferets (idees i coses).

Activitat 23: Dos tipus de filosofia (impressions, idees)

- Idees principals: Hume parla sobre les precepcions de la ment i també les distingeix, parla d'impressions i idees. Les impressions tenen relació amb l'experiència i les idees es produeixen gràcies a les impressions rebudes, són una copia de les impressions.

- Títol: Diferenciació de les sensacions.

- Comentari: Aquest text pertany a David Hume, que és un filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text l'autor fa una distinció de les percepcions segons el grau d'intensitat o de vivesa: idees i impressions. Les impressions, o també anomenades per l'autor "sensacions interiors", són les percepcions més vives que provenen dels sentits, en canvi les idees, també anomenades "sensacions exteriors", són les menys vives i són una còpia de les impressions.
Per tant tots els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

- Comparació: Hume era un filòsof empirista per tant podem comparar la seva teoria amb la de Plató.
La teoria de Plató i Hume eren contràries, ja que Plató deia que les coses provenien de les idees, i Hume al revés, que les idees mostraven les coses o impressions.
També podriém comparar-la amb la teoria de Descartes (racionalisme), ja que aquest filòsof defensava que aquells coneixements que provenien dels sentits no eren fiables. A més Descartes utilitza la figura de Déu per justificar la seva teoria.

Activitat 22: Pàg 167

1. Explica breument les idees principals (40-80 paraules)

En aquest text l'autor parla de l'imaginació i l'enteniment. Aquells que no creuen que es pugui conèixer a Déu, no poden utilitzar la imaginació, ja que no podem conèixer a través de la raó qualsevol cosa que sigui sensible. Per tant acaba parlant sobre l'enteniment dient que només amb l'enteniment poden arribar a conèixer quelcom cosa, ja que amb els sentits no ho podran aconseguir.

2. Explica breument (5-15 paraules)

- inintel·ligible: terme que indica quelcom que és incomprensible .
- imaginació: capacitat que tenen les persones per percebre alguna cosa irreal en un moment concret.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l´enteniment”?

Descartes era un filòsof racionalista, és a dir, que defensava la raó per sobre dels sentiments. Per tant l'autor defensa que el coneixement prové de la raó i no es pot dubtar d'aquest coneixement. També Descartes creu que els coneixements que provenen dels sentits no són fiables, és a dir, ens poden enganyar, per tant wls sentits ens poden fer dubtar del coneixement de quelcom.

4. Compara les idees de Descartes amb altres autors
Ànima-ment-jo

Aquesta teoria exposada per Descartes la podem comparar amb la de Sant Agustí, que aquest defensava que l'única font de la veritat era el cristianisme, i també va explicar que si s'equivoca és que existeix, en canvi Descartes defensa la raó per sobre dels sentiments i va esmentar que si pensava dubtavaa i si dubtava existia.
A més la podem comparar amb la de Plató, que deia que els sentits ens enganyaven, igual que Descartes que també deia que el coneixement cert era proporcionat a través de la raó.


5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l´ànima que el cos? Raona la teva resposta.

Crec que l'autor té raó en aquesta afirmació, ja que l'ànima la podem conèixer mitjançant l'enteniment i el cos mitjançat els sentits. Per tant com diu Descartes i els racionalistes, els sentits ens poden proporcionan coneixements que no siguin fiables i ens poden enganyar, en canvi el coneixement proporcionat gràcies a l'enteniment és cert i també fiable.

Activitat 21 Demostració de l'existència dels cossos

1-Idees principals:

L'única cosa que falta per dubtar és de les coses materials. Les coses materials es poden concebre clara i distintament i no són creades per Déu, ja que aquest no pot enviar idees de les quals es pugui arribar a dubtar. Per això Déu no ens mostra les idees directament sinó indirectament a través de les coses corporals. Per tant, els cossos materials existeixen.

2-Títol:

Dubtar és necessari

3-Comentari i anàlisi:

En el segon paràgraf es parla de qui és el que envia les idees per a què puguin ser conegudes per nosaltres mateixos. Descartes afirma que no pot ser Déu que les envii per si mateix perquè aquest ens ha donat la facultat per creure que això no és així, sinó que ens ha donat la facultat per saber que les idees es veuen reflectides en les coses corporals. Per això, Descartes diu que Déu ens mostra les idees indirectament utilitzant les coses corporals com a mitjà per fer-nos-les arribar. Per tant, si Déu és qui ens envia les idees a través de les coses corporals, les coses corporals han d’existir perquè Déu no ens pot enganyar.

Activitat 20 Text nº 12 Descartes

1- Idees principals:

Descartes afirma que sí que existeixen les cosses materials, i que aquestes són la causa de les idees. Després continua dient que Déu és bo i que per tant produeix coses que tots nosaltres concebem de forma no distinta perquè ell no és un déu enganyador i/o maligne i no ens envia les idees immediatament.

2-Títol:

Cossos materials cartesians

3- Anàlisi i comparació:

Primer, Descartes pot demostrar que el jo no pot ser la causa productora de les idees perquè jo, que penso, a vegades se´m presenten idees que venen d´alguna cosa aliena a mi, és a dir, d´un lloc diferent. Per arribar a la conclusió de Descartes en aquest fragment cal preguntar-se quina és la causa d´aquesta idea, i la resposta seria Déu, que ha fet que jo tingui aquesta idea. Per tant la causa de les idees dels cossos, són els propis cossos.

Descartes, filòsof del segle XVI, és l´autor del fragment analitzat prèviament. Concretament, parla de l´existència dels cossos i del paper de Déu davant del jo.
Descartes és clarament racionalista, i aquí ho podem observar perquè les seves explicacions es basen utilitzant la raó, i no en l´experiència sensible. Descartes el podriem comparar amb el Pare Mersenne que va afirmar que la idea d´infinitut es podria projectar partint d´una idea de certa perfecció, mentre que Descartes deia que el jo és finit,i que per tant la idea d´una substància infinita l´hem rebut d´una substància infinita. Perquè tot allò que es troba en la idea es troba en la causa, de manera que la causa de la idea de Déu és un ésser perfecte, per això Déu existeix.

Activitat 19 Puc dubtar del jo?

Aquesta pregunta és, lògicament, una qüestió totalment repetida al llarg de la històra i amb un gran ventall de respostes.
Parteixo d'un pensament totalment racional i antisensible ja que penso els sentits que ens han enganyat en diferents casos, com per exemple la contemplació d'una cosa que creiem que està aprop i després gràcies a la comprovació pertinent trobem que això està més lluny del que podiem pensar, ens poden tornar a enganyar.

També crec que tot en aquesta vida està lligat a un subjecte, a un jo que és l'encarregat de obtenir el benefici de l'acció. Sempre que volem fer quelcom, la estem fent nosaltres i en cas de que aquesta no es pugui donar a terme, estarem nosaltres decidint que aquesta no es realitzi.
Com deia Sant Agustí, i estic totalment d'acord, "si m'erro sóc", penso que és molt lícit ja que si per poderme errar haig d'èsser, sinó no podria errarme, i en cas de que m'erres i no estigués en la evidència, qui s'erra sóc jo, qui rep el benefici d'errar-se sóc jo.

Vídeos sobre Descartes

Són vídeos que resumeixen la seva filosofia i la seva manera de pensar.

Activitat 18 Text nº4 Descartes

1-Idees principals:

L'autor critica aquells que accepten un coneixement només perque és una tradició, és a dir, perquè sempre ha estat així. L'autor creia al principi no dubtava de res per tant pensava que arribaria a trobar l veritat, però s'adona que gràcies al fet de dubtar, allò que sigui indubtable és la veritat.

2-Títol:

Els fets indubtables són indubtablement certs.

3-Anàlisi i Comparació:

L'autor no accepta allò que és tradició com a cert. Ella afirma que gràcies al dubte podem aconseguir la veritat de proposicions, és a dir, allò indubtable és cert. A més afirma que podem arribar a proposicions complexes a través d'enunciats simples. Seguidament l'autor dubta sobre si els somnis són reals o són una aparença, però alhora que pensa això ja està dubtant, i pensa, i si pensa existeix.
L'autor és clarament un autor racionalista. Aquesta idea la podem comparar amb la del empiristes, que afirmen que l'origen del coneixement està en els sentits. Un altre filòsof que no comparteix la mateixa opinió és Plató, que afirma que existeixen dues realitats, i només la segona es la vertadera.

Activitat 17 Text nº 1 Descartes

1-Idees principals:

Descartes en aquest text esmenta les quatre regles: la primera que si una cosa no és evident no serà veritat, la segona diu que s'ha de diferenciar en diverses parts qualsevol dificultat, la tercera pretén arribar als pensaments més complexos a través de pensaments simples, i l'última enumerar les tres normes anteriors per no deixar-se cap.


2-Títol:

Regles bàsiques per al coneixement de la veritat


3-Comentari i comparació:

L'autor ens mostra quatre regles per a conèixer la veritat. Aquestes quatre regles corresponen al seu mètode:l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la revisió i l’enumeració.
La primera afirma que a través d'allò que és evident podem conèixer quelcom que sigui veritable. La segona explica que hem de dividir qualsevol dificultat i analitzar cada part per arribar al coneixement. La tercera regla esmenta que a partir de pensaments simples podem arribar als pensaments complexos. I l'última diu que s'ha de revisar i enumerar les regles anteriors per així arribar al coneixement de la veritat.
Descartes és un autor racionalista, que el coneixement es basa en la raó, no en els sentits. Per tant podem comparar la seva teoria amb la dels empiristes, que afirmen que el coneixement el podem obtenir a través dels nostres sentits.

Projecte 3 (influències)

Influències presents en el pensament de Foucault

El com concep la història, és una de les pedres angulars del seu pensament. Allí sorgeix una de les ruptures que introduïx amb la tradició sorgida en el segle XVIII, que encara es troba molt arrelada en el camp de les ciències socials. Mentre la continuïtat històrica, la racionalitat creixent, va ser adoptada d'una manera gairebé natural, definint el que s'agrupa sota la denominació de modernitat, els passos de Foucault s'encaminen amb altre rumb. En aquest punt no és totalment original, sinó que es nota en particular la influència del pensament científic contemporani, així com els aportis dels filòsofs Nietzsche i Heidegger.

Del primer, qui marca una influència major, prendrà, prioritàriament, la genealogia com mètode de construcció de l'històric i del segon la imatge del "ser situat". Malgrat això no pot reduir-se les influències rebudes a les esmentades. El pensament de Marx, en particular a partir de la visió de Althusser, també pot ser trobat dins del seu pensament. El discurs elaborat sobre el poder és en bona resposta a l'elaboració althusseriana dels Aparells Ideològics d'Estat (AIE). Aquests no representen, segons el parer de Foucault, sinó un aspecte parcial de les relacions de poder que es presenten en el desenvolvimiento social. La seva estructura i continguts, no poden ser referenciats exclusivament a l'estructura econòmic-política. Sí acorda que institucions presentades com espais neutres dintre de la societat, en realitat manejaven dimensions ideològiques i exerceixen formes de poder que es projectaven sobre els individus. Fins a ara l'organització escolar era situada pels teòrics marxistes com formant part d'una manera vaga de la superestructura. Però l'escola i la cultura en general necessita nous camins de abordaje. Tenen un rol dintre del funcionament social molt diferent al de receptáculo passiu de determinacions externes. De manera d'omplir el buit que es produïx, recorre a l'aporti de Weber, si bé curiosament no és esmentat en les seves obres. La importància de les construccions culturals per a explicar el comportament humà d'un determinat període, està present en tota la reflexió de Foucault. Heidegger va criticar el que va cridar "el nostre actual enteniment de ser tecnològic". El pensament de Foucault va explorar els models canviants de poder dintre de la societat i com el poder es relaciona amb la persona. Va investigar les regles canviants que governen les afirmacions que poden ser preses de forma seriosa com veritables o falses en diferents moments de la història. Va estudiar també com les pràctiques diàries permeten a la gent definir les seves identitats i sistematizar el coneixement; els fets poden ser entesos com productes de la naturalesa, de l'esforç humà o de Déu. Foucault afirmava que la concepció de les coses té els seus avantatges i els seus perills.

Entre els pensadors que van influir de manera important en Foucault destaquen:

-Louis Althusser (anteriorment esmentat) és un estructuralista francès, filòsof marxista i en algun moment mestre de Foucault.
-Georges Bataille. Polític francès seguidor de Nietzsche i filòsof de l'estètica.
-Georges Canguilhem fou un historiador de la ciència francès.
-Gilles Deleuze. Filòsof francès. Un gran amic i aliat de Foucault a principis dels 70 .
-Georges Dumézil. Estructuralista mitologista francès, conegut per la seva reconstrucció de la mitologia Indus-Ària.
-Jean Hyppolite. Acadèmic francès expert en Hegel. Va ser mestre de Foucault en algun moment del seu khâgne.
-Karl Marx. La influència de Marx va dominar la vida intel·lectual francesa de 1945 fins a finals dels 70. Foucault va tenir freqüents diferències amb els marxistes, però deia citar a Marx sense admetre'l, com una espècie de joc.
-Maurice Merleau-Ponty. Filòsof francès, en algun moment mestre de Foucault. Fenomenologista que va contribuir considerablement a la popularització del estructuralismo de Saussure dintre de la comunitat filosòfica.
-Roland Barthes. Crític literari post-estructuralista francès molt proper a Foucault en algun moment. Les principals influències en el pensament de Foucault van ser els filòsofs alemanys Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger.

Activitat 16 Sant Anselm de Canterbury o Sant Tomàs d'Aquino

El filòsof de Canterbury defensava una filosofia, teològica on exposa l'argument ontològic on demostra l'existència de Déu mitjançant una prova racional d'admisió universal. Aquesta prova segons ell deia que Déu exposat com “L'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat” existeix necessàriament ja que si fos el contrari es podria concebre un altre ésser idèntic a ell amb l'existència afegida.

Sant Tomàs però proposa, per poder demostrar l'existència de Déu, cinc vies per demostrar la existència del Creador. La primera via anomenada via de moviment, diu que tot el que es mou és mogut per un altre i per arribar a un primer motor, un acte pur, que no sigui mogut per ningú i aquest motor és Déu. La via de la naturalesa, la segona via, enten que per arribar a Déu, cal admetre una primera causa eficient, i que aquesta causa està anomenada com Déu. La tercera via parla sobre la possibilitat dels éssers per tant cal que en la naturalesa esxisteixi un ésser necessari; un ésser que no tingu causa en la seva necessitat fora de si mateix sinó en si mateix, doncs aquest ésser és Déu. La quarta via exposa que si existeix quelcom vertader allò noble, causa de bondat i de totes perfeccions aquest és Déu. La última via, parla d'un ésser summament inteligent i aquest és Déu.

Doncs bé un cop exposades breument les dues teories, crec que, sota el meu parer, la teoria més coherent és la de Sant Anselm. Si dues persones independentment a les seves creençes parlen d'un Déu perfecte, un Déu creador, el màxim, això es que deu a que aquest Déu existeix. En canvi, el plagi de Sant Tomàs d'Aquino, fa que el seu argument pobre en arguments propis d'ells, fa que no tingui arguments que puguin fer més creible la seva teoria. Prefereixo la creativitat amb racionalitat que una adquisició argumental per part del teolèg d'Aquino.

Activitat 15 Carta a Meneceu (Epicur)

1- Idees principals:

L'autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo , ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç, no podem concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.

2- Títol:

L'hedonisme com a principi vital.

3- Comentari i comparació:

Epicur en aquest text reivindica l'acte de filosofar tan en els vells com en la joventut ja que aquesta és font de salut de l'ànima.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.

Aquest text es pot comparar amb Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final de tot , sinó com el final de la sensibilitat, de la vida terrenal, carnal , ergo, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament, el moment esperat per tot filòsof.
Malgrat tot no parla, com plató, de l'immortalitat de l'ànima ni de la seva transmigració.

Activitat 14 Sant Agustí d'Hipona

1-Idees Principals

L'autor explica que no existeix res més abans del món, ja que Déu va crear el món i el temps junts.
Per tant arriba a la conclusió que Déu és un ésser omnipotent, que ha creat el món i el temps, i l'home que viu en aquest món, que és desenvolupa durant la seva vida, però aquesta també s'acaba. En canvi Déu és etern, i encara que l'home mori ell continua existint.

2-Títol:

Déu creador del món i del temps.

3- Anàlisi i comparació:

En aquest text, l'autor explica la relació que hi ha entre la creació del món i del temps, que diu que els crea al mateix temps. Més endavant diferència a Déu de l'ésser humà. Déu és omnipotent, etern i ha existit en un passat, en un present i existirà en un futur, en canvi l'home viu en un periode de temps determinat, per tant, no és etern.
Sant Agustí defensa la teoria creacionista, que Déu és el creador de totes les coses. Per tant afirma que els éssers que veiem avui dia han estat creats així per Déu i no han patit cap canvi. Aquesta la podríem comparar amb la de Darwin, que diu que les espècies que coneixem actualment han evolucionat d'un avantpassat, i poden sofrir canvis, però aquest són molt lents.