1- Idees principals:
L'autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosof
ia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo , ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç, no podem concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.
2- Títol:
L'hedonisme com a principi vital.
3- Comentari i comparació:
Epicur en aquest text reivindica l'acte de filosofar tan en els vells com en la joventut ja que aquesta és font de salut de l'ànima.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.
Aquest text es pot comparar amb Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final de tot , sinó com el final de la sensibilitat, de la vida terrenal, carnal , ergo, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament, el moment esperat per tot filòsof.
Malgrat tot no parla, com plató, de l'immortalitat de l'ànima ni de la seva transmigració.
L'autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosof
ia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo , ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç, no podem concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.2- Títol:
L'hedonisme com a principi vital.
3- Comentari i comparació:
Epicur en aquest text reivindica l'acte de filosofar tan en els vells com en la joventut ja que aquesta és font de salut de l'ànima.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.
Aquest text es pot comparar amb Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final de tot , sinó com el final de la sensibilitat, de la vida terrenal, carnal , ergo, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament, el moment esperat per tot filòsof.
Malgrat tot no parla, com plató, de l'immortalitat de l'ànima ni de la seva transmigració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario