Aquesta pregunta és, lògicament, una qüestió totalment repetida al llarg de la històra i amb un gran ventall de respostes.
Parteixo d'un pensament totalment racional i antisensible ja que penso els sentits que ens han enganyat en diferents casos, com per exemple la contemplació d'una cosa que creiem que està aprop i després gràcies a la comprovació pertinent trobem que això està més lluny del que podiem pensar, ens poden tornar a enganyar.
També crec que tot en aquesta vida està lligat a un subjecte, a un jo que és l'encarregat de obtenir el benefici de l'acció. Sempre que volem fer quelcom, la estem fent nosaltres i en cas de que aquesta no es pugui donar a terme, estarem nosaltres decidint que aquesta no es realitzi.
Com deia Sant Agustí, i estic totalment d'acord, "si m'erro sóc", penso que és molt lícit ja que si per poderme errar haig d'èsser, sinó no podria errarme, i en cas de que m'erres i no estigués en la evidència, qui s'erra sóc jo, qui rep el benefici d'errar-se sóc jo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario