Activitat 26: Text de Hume (el fi de les nostres accions)

- Idees principals: L'autor explica que els fins de les nostres accions estan justificades amb els sentiments i no amb la raó, ja que moltes coses no es podem justificar amb la raó, sinó que ho fem perquè ens sentim impulsats a fer-ho a través dels nostres pensaments. Això l'autor ho justifica a través de l'exemple d'un home que fa exercici, impulsat pels seus sentiments.

- Títol: Les accions humanes guiades pels sentiments.

- Comentari: Aquest text pertany a Investigació sobre els principis de la moral. L'autor explica que l'inici de les nostres accions està en els sentiments i no en la raó. Per tant posa l'exemple d'un home que fa exercici i si li pregunten perquè fa exercici aquest respon perquè vol conservar la seva salut ja que la malaltia es penosa. Per tant la persona no vol sentir el dolor que se sent quan estàs malalt per això vol conservar la seva salut fen exercici. Per tant hi ha a moltes qüestions que no es poden contestar utilitzant la raó, sinó que moltes vegades actuem segons ens indiquen els nostres sentiments.

- Comparació: La teoria que defensa Hume (empirisme) es fàcilment comparable amb la de Descartes (racionalisme). Descartes defensa que a través de la raó podem conèixer les coses amb certesa, que l'origen de les accions està en la raó, en canvi Hume defensa tot el contrari, que l'origen de les nostres accions estan en els sentiments.

Activitat 25: text de Hume

-Idees principals: L'autor explica que allò que ha passat d'una manera determinada succeirà igual en un futur. Per tant, en aquest text, torna a parlar de la relació causa-efecte, però no parla de coneixement absolut, sinó de probabilitats.
També parla que estem determinats pels costums que ens han imposat.

- Títol: La probabilitat i els costums.

- Comentari:Aquest fragment escrit per Hume pertany a l'Abstract. Hume diu que no podem conèixer el que passarà al futur basant-nos en el que ha succeit al passat, i això ho explica mitjançant l'exemple d'Adam. Pel que fa als costums, nosaltres suposem el que succeirà al futur, a causa dels sentits i les experiències viscudes en un passat, per tant, l'autor esmenta que estem determinats pel costum, és a dir, per l'experiència dels sentits.
Finalment l'autor esmenta que no podrem conèixer amb certesa el que passarà al futur, és a dir no ho podrem conèixer a través de la raó, sinó que a través dels costums. Per això no diem que sabem amb certesa el que passarà al futur, sinó que parlem de probabilitat.

- Comparació: Aquesta teoria la podem comparar amb la de Descartes (racionalisme). Descartes afirmava que la relació causa-efecte estava comprovada per la raó, per tant proporcionava un coneixement cert, en canvi Hume deia que aquesta relació estava comprovada a través de l'experiència.

Activitat 24: Principi de causalitat

- Idees principals: Hume ens explica al relació entre la causa i l'efecte utilitzant l'exemple de dues boles de billar: una bola està quita i l'altra està en moviment i es dirigeix cap a ella. Quan xoquin les dues estaran en moviment. Sempre es produeix primer la causa que l'efecte.

- Títol: Primer la causa, després l'efecte.

- Comentari: Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume. L'autor ens explica la relació causa-efecte. Seguidament per explicar aquesta relació explica el cas de dues boles de billar: una està en repòs i l'altra està en moviment i es dirigeix a l'altra, per tant la que estaba quieta es mourà. Amb aquest exemple l'autor ens mostra que primer es produirà la causa (xoc de les dues boles) i desprès l'efecte (es mouran les dues boles).
A més l'autor esmenta que ha realitzat aquest experiment amb altres boles iguals o semblants, en les mateixes condicionjs i diferents, i sempre a donat el mateix resultat. I finalment l'autor conclou el text amb la següent afirmació: "Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més".

- Comparació: Aquesta teoria de Hume es podría comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferets (idees i coses).

Activitat 23: Dos tipus de filosofia (impressions, idees)

- Idees principals: Hume parla sobre les precepcions de la ment i també les distingeix, parla d'impressions i idees. Les impressions tenen relació amb l'experiència i les idees es produeixen gràcies a les impressions rebudes, són una copia de les impressions.

- Títol: Diferenciació de les sensacions.

- Comentari: Aquest text pertany a David Hume, que és un filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text l'autor fa una distinció de les percepcions segons el grau d'intensitat o de vivesa: idees i impressions. Les impressions, o també anomenades per l'autor "sensacions interiors", són les percepcions més vives que provenen dels sentits, en canvi les idees, també anomenades "sensacions exteriors", són les menys vives i són una còpia de les impressions.
Per tant tots els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

- Comparació: Hume era un filòsof empirista per tant podem comparar la seva teoria amb la de Plató.
La teoria de Plató i Hume eren contràries, ja que Plató deia que les coses provenien de les idees, i Hume al revés, que les idees mostraven les coses o impressions.
També podriém comparar-la amb la teoria de Descartes (racionalisme), ja que aquest filòsof defensava que aquells coneixements que provenien dels sentits no eren fiables. A més Descartes utilitza la figura de Déu per justificar la seva teoria.

Activitat 22: Pàg 167

1. Explica breument les idees principals (40-80 paraules)

En aquest text l'autor parla de l'imaginació i l'enteniment. Aquells que no creuen que es pugui conèixer a Déu, no poden utilitzar la imaginació, ja que no podem conèixer a través de la raó qualsevol cosa que sigui sensible. Per tant acaba parlant sobre l'enteniment dient que només amb l'enteniment poden arribar a conèixer quelcom cosa, ja que amb els sentits no ho podran aconseguir.

2. Explica breument (5-15 paraules)

- inintel·ligible: terme que indica quelcom que és incomprensible .
- imaginació: capacitat que tenen les persones per percebre alguna cosa irreal en un moment concret.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l´enteniment”?

Descartes era un filòsof racionalista, és a dir, que defensava la raó per sobre dels sentiments. Per tant l'autor defensa que el coneixement prové de la raó i no es pot dubtar d'aquest coneixement. També Descartes creu que els coneixements que provenen dels sentits no són fiables, és a dir, ens poden enganyar, per tant wls sentits ens poden fer dubtar del coneixement de quelcom.

4. Compara les idees de Descartes amb altres autors
Ànima-ment-jo

Aquesta teoria exposada per Descartes la podem comparar amb la de Sant Agustí, que aquest defensava que l'única font de la veritat era el cristianisme, i també va explicar que si s'equivoca és que existeix, en canvi Descartes defensa la raó per sobre dels sentiments i va esmentar que si pensava dubtavaa i si dubtava existia.
A més la podem comparar amb la de Plató, que deia que els sentits ens enganyaven, igual que Descartes que també deia que el coneixement cert era proporcionat a través de la raó.


5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l´ànima que el cos? Raona la teva resposta.

Crec que l'autor té raó en aquesta afirmació, ja que l'ànima la podem conèixer mitjançant l'enteniment i el cos mitjançat els sentits. Per tant com diu Descartes i els racionalistes, els sentits ens poden proporcionan coneixements que no siguin fiables i ens poden enganyar, en canvi el coneixement proporcionat gràcies a l'enteniment és cert i també fiable.