Activitat 16 Sant Anselm de Canterbury o Sant Tomàs d'Aquino

El filòsof de Canterbury defensava una filosofia, teològica on exposa l'argument ontològic on demostra l'existència de Déu mitjançant una prova racional d'admisió universal. Aquesta prova segons ell deia que Déu exposat com “L'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat” existeix necessàriament ja que si fos el contrari es podria concebre un altre ésser idèntic a ell amb l'existència afegida.

Sant Tomàs però proposa, per poder demostrar l'existència de Déu, cinc vies per demostrar la existència del Creador. La primera via anomenada via de moviment, diu que tot el que es mou és mogut per un altre i per arribar a un primer motor, un acte pur, que no sigui mogut per ningú i aquest motor és Déu. La via de la naturalesa, la segona via, enten que per arribar a Déu, cal admetre una primera causa eficient, i que aquesta causa està anomenada com Déu. La tercera via parla sobre la possibilitat dels éssers per tant cal que en la naturalesa esxisteixi un ésser necessari; un ésser que no tingu causa en la seva necessitat fora de si mateix sinó en si mateix, doncs aquest ésser és Déu. La quarta via exposa que si existeix quelcom vertader allò noble, causa de bondat i de totes perfeccions aquest és Déu. La última via, parla d'un ésser summament inteligent i aquest és Déu.

Doncs bé un cop exposades breument les dues teories, crec que, sota el meu parer, la teoria més coherent és la de Sant Anselm. Si dues persones independentment a les seves creençes parlen d'un Déu perfecte, un Déu creador, el màxim, això es que deu a que aquest Déu existeix. En canvi, el plagi de Sant Tomàs d'Aquino, fa que el seu argument pobre en arguments propis d'ells, fa que no tingui arguments que puguin fer més creible la seva teoria. Prefereixo la creativitat amb racionalitat que una adquisició argumental per part del teolèg d'Aquino.

Activitat 15 Carta a Meneceu (Epicur)

1- Idees principals:

L'autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo , ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç, no podem concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.

2- Títol:

L'hedonisme com a principi vital.

3- Comentari i comparació:

Epicur en aquest text reivindica l'acte de filosofar tan en els vells com en la joventut ja que aquesta és font de salut de l'ànima.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.

Aquest text es pot comparar amb Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final de tot , sinó com el final de la sensibilitat, de la vida terrenal, carnal , ergo, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament, el moment esperat per tot filòsof.
Malgrat tot no parla, com plató, de l'immortalitat de l'ànima ni de la seva transmigració.

Activitat 14 Sant Agustí d'Hipona

1-Idees Principals

L'autor explica que no existeix res més abans del món, ja que Déu va crear el món i el temps junts.
Per tant arriba a la conclusió que Déu és un ésser omnipotent, que ha creat el món i el temps, i l'home que viu en aquest món, que és desenvolupa durant la seva vida, però aquesta també s'acaba. En canvi Déu és etern, i encara que l'home mori ell continua existint.

2-Títol:

Déu creador del món i del temps.

3- Anàlisi i comparació:

En aquest text, l'autor explica la relació que hi ha entre la creació del món i del temps, que diu que els crea al mateix temps. Més endavant diferència a Déu de l'ésser humà. Déu és omnipotent, etern i ha existit en un passat, en un present i existirà en un futur, en canvi l'home viu en un periode de temps determinat, per tant, no és etern.
Sant Agustí defensa la teoria creacionista, que Déu és el creador de totes les coses. Per tant afirma que els éssers que veiem avui dia han estat creats així per Déu i no han patit cap canvi. Aquesta la podríem comparar amb la de Darwin, que diu que les espècies que coneixem actualment han evolucionat d'un avantpassat, i poden sofrir canvis, però aquest són molt lents.

Activitat 13 Aristòtil (text 12)

-Idees principals:
En quest fragment s'explican exemples el canvi d'un estat a un altre segons Aristòtil. Amb aquests exemples intenta explicar la situació inicial d'aquell estat: el terme subjecte de la generació, i la final que és allò que vénen a ésser les coses engendrades. Finalment, conclueix dient que malgrat haver quelcom engendrat no significa que aquest puguir subsistir per obligació, i com exemple esmenta el cas de la subsisció de l'home.
-Títol:
Els canvis aristotèlics
-Comentari
Aquest text és d'Aristòtil és un tractat sobre la natura. En aquest fragment Aristòtil ens dóna a entendre que els ésser naturals, com ara nosaltres, tenim un principi de moviment, és a dir que patim canvis, que són inegables que fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat. Si ens fixem, aquest trànsit d´estats es basa en els contraris: de l´home no-lletrat a l´home lletrat. Per tant sense l´existència d´un no en sorgeix l´altre. Mitjançant aquests exenples Aristòtil ens presenta les argumentacions del ésser i no-ésser: primer, l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i menys pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir res. Però d´un ésser relatiu en pot sortir l´ésser. Per això, en aquest fragment se´ns està explicant el moviment a partir de la reflexió següent: el moviment és l´acte d´un ésser en potència en tant que està en potència i que per això, podriem dir, que sempre estem actualitzant potències.

Activitat 12 L'ou o la gallina

És una pregunta que dona possibililtat a un gran ventall de respostes. Jo penso que no ho puc arribar a saber mai, ja que si algú s'atrebeix a afirmar que primer és la gallina, aquesta gallina d'on surt, haurà de sortir d'un ou previ i això també es pot aplicar de la mateixa manera amb l'ou com a primer esdeveniment. Doncs bé, si m'hagués de decantar, afirmaria l'existència primera del ou ja que sense aquest segur que no podria sortir una gallina.
En conclusió, aquesta qüestió fa referència a la física d’Aristòtil ja que aquest assegurava que hi havia un canvi en els éssers naturals, i considerava que el canvi era el pas d’un estat, la privació o en aquest cas l’ou, a un altre, la forma o la gallina. L’ou és la privació perquè és allò que no és i que pot arribar a ser i la gallina és la forma, que és el resultat del canvi de la privació. Per tant, l’ou i la gallina és una altre exemple, del canvi dels éssers naturals de la teoria de la física aristotèlica.

Projecte 2

Segle Xx 2

View more presentations from piliadri.

EIX CRONOLÒGIC DE L'ÉPOCA QUE VA VIURE MICHEL FOUCAULT

-1914 Es produeix el crim de Sarajevo (Francesc Ferran).
-1914 Esclata la Primera Guerra Mundial.
-1916 Einstein formula la teoria de la Relativitat.
-1918 Mor el tsar rús Nicolau II i es crea Revolució soviètica i la URSS.
-1918 Finalitza la Primera Guerra Mundial.
-1919 És signa el Tractat de Versalles.
-1921 Einstein reb el Premi Nobel de la Física.
-1924 Mor el rús Lenin.
-1927 Primera trucada telefònica trasatlàntica de Nova York a Londres.
-1927 Es signa la convenció sobre l'esclavitut.
-1931 Es crea la segona República espanyola.
-1936 S'inicia la Guerra Civil Espanyola.
-1939 Finaltza la Guerra Civil Espanyola.
-1939 Comenza la Segona Guerra Mundial amb l'invasió de Polònia.
-1941 Els jueus pateixen un greu genocidi.
-1945 La Segona Guerra Mundial finaltza amb la derrota del tercer Reich.
-1945 Amèrica fa explotar dos bombes atòmiques(Hiroshima i Nagasaki).
-1945 Es crea l'Organització de les Nacions Unides.
-1946 Té lloc el judici de Nunemberg.
-1946 Comença la Guerra freda
-1947 L'India s'independitza
-1948 Proclamació de l’Estat d’Israel
-1949 Independència de Indoxina
-1949 Primera Guerra araboisraeliana
-1950-1953 Guerra de Corea
-1950-1960 Guerra de Nigèria
-1954 Independència de Laos i Cambodja
-1956 Segona guerra araboisraeliana
-1956 Independència del Marroc
-1957-1975 Guerra del Vietnam
-1960 Crisi dels míssils a Cuba
-1967 Conflicte de Cambodja
-1967 Tercera guerra araboisraeliana (Guerra dels Sis dies)
-1970 Torna la tensió que van revifar les tensions dels anys de la Guerra Freda.
-1973 Quarta guerra araboisraeliana
-1973 Crisi del petroli
-1975 Fi de la guerra del Vietnam
-1975 Fi de la dictadura espanyola
-1979 Invasió soviètica de Afganistán

Activitat 11 (Redacció)

Quin pensament creus més coherent?La meva posició no es troba dogmaticament sinó que si m'he de decantar cap a un dels dos filòsofs seria cap la teoria d'Aristòtil.
La teoria de Plató, aquella que diu què existeixen dos mons:un d'intel·ligible on trobem les idees, tot allò que són en si les coses i totes estan lligades a la idea de bé, un altre que seria el món de les aparences, aquelles on només trobem les representacions de les idees què es troban al món anterior. Doncs bé, aquesta teoria, en l'època on ens trobem, una època materialista,pragmatista i capitalista, és possible que això esmentat anteriorment no tingui ni cap ni peus. Perquè un cosa en sí, l'essència, ha de trobar-se essencialment en un món intel·ligible que ni s'ens mostra ni tampoc té interés en que nosaltres, els transeunts, ens fixem en ella per veure les seves qualitats i la seva existència. Per exemple, si la bellesa és una idea perfecte, pura, indestructible, perquè ha de ésser imitada per les aparences si les coses no són en si mateixes res, ergo si és perfecte en sí, no seria capaç de evitar aquest plagi per ser únic.
Per això penso que com diu Aristòtil, les coses què són belles són belles en la seva essència, i aquesta essència ha de ser concupiscible, per tant per saber si quelcom es bell o la bellesa en si directament hem de veure una cosa bella, no una cosa que presenta una aparença bella. Per tant per saber una qualitat la hem de veure directament i no pas per aparences, ja que aquestes aparençes al ser aparençes poden deixar de ser-ho.