Projecte 6

Aquí us deixo la meva valoració personal del meu autor, el francés Michel Foucault.

Activitat 27: Text nº 1 de Kant

- Idees principals: L'autor explica que el nostre coneixement comença gràcies a l'experiència, que juntament amb els objectes fa que comenci el nostre coneixement. També Kant esmenta que tot no prové de l'experiència i que hi ha un coneixement independent de l'experiència i de les impressions sensibles anomenat "a priori".

- Títol: A priori o posteriori?

- Comentari: Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant, que va ser un filòsof alemany que nasqué al 1724 i morí al 1804.
Kant exposa que el nostre coneixement prové dels sentits, però que no tot comença amb aquests. Per tant l'autor al text parla de dos tipus de coneixement: el coneixement "a priori" que és independent de l'experiència, i el "posteriori" que depèn de l'experiència.
Finalment esmenta que cal investigar per intentar descobris coneixements "a priori", independents de l'experiència.

- Comparació: La teoria que defensa l'autor en aquest text es que el coneixement prové de l'experiència, però això no significa que tot el coneixement s'origini gràcies a aquesta. Podríem comparar la teoria kantiana amb la teoria de Hume (empirisme) amb la de Descartes (racionalisme).

Kant està d'acord amb Hume, ja que l'inici del coneixement són les impressions.

Descartes afirma que el coneixement que prové dels sentits no és fiable, i Kant defensa que el coneixement parteix de l'exèriència.

Projecte 5 (presentació)

Michel,foucault1

View more presentations from piliadri.

Projecte 4 (Resum del pensament del autor)

Filòsof francès que va intentar mostrar que les idees bàsiques que la gent considera veritats permanents sobre la naturalesa humana i la societat canvien al llarg de la història. Els seus estudis van posar en dubte la influència del filòsof polític Karl Marx i del psicoanalista Sigmund Freud. Foucault va aportar nous conceptes que van desafiar les conviccions de la gent sobre la presó, la policia, la seguretat, la cura dels malalts mentals, els drets dels homosexuals i el benestar. El pensament de Foucault va explorar els models canviants de poder dintre de la societat i com el poder es relaciona amb la persona. Va investigar les regles canviants que governen les afirmacions que poden ser preses de forma seriosa com veritables o falses en diferents moments de la història. Les principals influències en el pensament de Foucault van ser els filòsofs alemanys Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger. Nietzsche mantenia que la conducta humana està motivada per una voluntat de poder i que els valors tradicionals havien perdut el seu antic domini opresivo sobre la societat. Heidegger va criticar el que va anomenar "el nostre actual enteniment de ser tecnològic". Va estudiar també com les pràctiques diàries permeten a la gent definir les seves identitats i sistematizar el coneixement; els fets poden ser entesos com productes de la naturalesa, de l'esforç humà o de Déu. Foucault afirmava que la concepció de les coses té els seus avantatges i els seus perills. El pensament de Foucault es va desenvolupar en tres etapes.

Activitat 26: Text de Hume (el fi de les nostres accions)

- Idees principals: L'autor explica que els fins de les nostres accions estan justificades amb els sentiments i no amb la raó, ja que moltes coses no es podem justificar amb la raó, sinó que ho fem perquè ens sentim impulsats a fer-ho a través dels nostres pensaments. Això l'autor ho justifica a través de l'exemple d'un home que fa exercici, impulsat pels seus sentiments.

- Títol: Les accions humanes guiades pels sentiments.

- Comentari: Aquest text pertany a Investigació sobre els principis de la moral. L'autor explica que l'inici de les nostres accions està en els sentiments i no en la raó. Per tant posa l'exemple d'un home que fa exercici i si li pregunten perquè fa exercici aquest respon perquè vol conservar la seva salut ja que la malaltia es penosa. Per tant la persona no vol sentir el dolor que se sent quan estàs malalt per això vol conservar la seva salut fen exercici. Per tant hi ha a moltes qüestions que no es poden contestar utilitzant la raó, sinó que moltes vegades actuem segons ens indiquen els nostres sentiments.

- Comparació: La teoria que defensa Hume (empirisme) es fàcilment comparable amb la de Descartes (racionalisme). Descartes defensa que a través de la raó podem conèixer les coses amb certesa, que l'origen de les accions està en la raó, en canvi Hume defensa tot el contrari, que l'origen de les nostres accions estan en els sentiments.

Activitat 25: text de Hume

-Idees principals: L'autor explica que allò que ha passat d'una manera determinada succeirà igual en un futur. Per tant, en aquest text, torna a parlar de la relació causa-efecte, però no parla de coneixement absolut, sinó de probabilitats.
També parla que estem determinats pels costums que ens han imposat.

- Títol: La probabilitat i els costums.

- Comentari:Aquest fragment escrit per Hume pertany a l'Abstract. Hume diu que no podem conèixer el que passarà al futur basant-nos en el que ha succeit al passat, i això ho explica mitjançant l'exemple d'Adam. Pel que fa als costums, nosaltres suposem el que succeirà al futur, a causa dels sentits i les experiències viscudes en un passat, per tant, l'autor esmenta que estem determinats pel costum, és a dir, per l'experiència dels sentits.
Finalment l'autor esmenta que no podrem conèixer amb certesa el que passarà al futur, és a dir no ho podrem conèixer a través de la raó, sinó que a través dels costums. Per això no diem que sabem amb certesa el que passarà al futur, sinó que parlem de probabilitat.

- Comparació: Aquesta teoria la podem comparar amb la de Descartes (racionalisme). Descartes afirmava que la relació causa-efecte estava comprovada per la raó, per tant proporcionava un coneixement cert, en canvi Hume deia que aquesta relació estava comprovada a través de l'experiència.

Activitat 24: Principi de causalitat

- Idees principals: Hume ens explica al relació entre la causa i l'efecte utilitzant l'exemple de dues boles de billar: una bola està quita i l'altra està en moviment i es dirigeix cap a ella. Quan xoquin les dues estaran en moviment. Sempre es produeix primer la causa que l'efecte.

- Títol: Primer la causa, després l'efecte.

- Comentari: Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume. L'autor ens explica la relació causa-efecte. Seguidament per explicar aquesta relació explica el cas de dues boles de billar: una està en repòs i l'altra està en moviment i es dirigeix a l'altra, per tant la que estaba quieta es mourà. Amb aquest exemple l'autor ens mostra que primer es produirà la causa (xoc de les dues boles) i desprès l'efecte (es mouran les dues boles).
A més l'autor esmenta que ha realitzat aquest experiment amb altres boles iguals o semblants, en les mateixes condicionjs i diferents, i sempre a donat el mateix resultat. I finalment l'autor conclou el text amb la següent afirmació: "Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més".

- Comparació: Aquesta teoria de Hume es podría comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferets (idees i coses).