Activitat 2 (textos d'Heràclit)

1.1 Idees principals:

Aquest text d'heràclit d'efes ens parla sobre tot d'una raó sobre humana que fa que tot es regeixi sobre aquesta incògnita. També ens parla sobre una inconcluència o millor dit una contrarietat de fets com es el cas oblidar el que fan desperts, tanmateix torna a mencionar allò que en diem de la llei de l'oposició d'elements contraris.Tot canvia i no hi ha res etern.Fa una referència al logos i de fet la major part per no dir tota del text anterior fa referència al logos

1.2 Títol:

La raó contrària

1.3 Comentari:

Heràclit defensa en aquest text una postura molt relacionada amb el logos, ja que creu que tot canvia i no hi ha res etern. També creu molt en una llei universal del logos( l'entenem com a raó, proporció....) que regula tot el moviment de la realitat conduint-lo cap a la harmonia y unificant així els elements oposats i això es veu reflectit al text cuan parla literalment de "Els contraris s'harmonitzen i , de la diversitat , en resulta, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia"Aquesta teoria té un unic tret en comú amb el pensament d'anaximandre i es el següent. Anaximandre reduiex tot al ápeiron tal com ho fa heràclit reduint-lo tot al foc i a la llei de contraris.Són filòsofs monistes.Malgrat això, tenen moltes coses diferents i que els fa comparables com es el cas de que el centre per Anaximandre és el ápeiron, per Heràclit es la lluita de contraris totalment necessària per la vida dels éssers humans.

Activitat 1 (Pàg 24) 2n Batxillerat

Al principi l'autor ens parla: "D'allà d'on ve el naixement del éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat". La primera part es pot interpretarcom a : l'autor no sap o no vol explicar en el text quin és el nostre origen i fins i tot per què naixem o com, és a dir, que ell sap que naixem i sortim. Però del que si està segur és del procés següent: Primer naixem i amb el pas del temps morin, no hi ha res infinit. Però no morim perquè sí, sinó perque hi ha una de força superior que ho determina, per així ordenar un desordre provocat per l'ésser a través de la injustícia i altres cualificatius.

Comiat

Doncs aquí em comiado de tothom que ha pogut seguir el meu bloc de filosofia i espero que os hagi agradat la meva forma de treballar i ha sigut una experiència bonica de fer la filosofia d'es d'un altre punt de vista.


BON ESTIU I GRÀCIES

Felicitats campions

COPA, LLIGA I CHAMPIONS!

Power point tema 13

adria.manzanares

View more OpenOffice presentations from adria.manzanares.

Aquí os deixo el meu power point sobre el tema 13, espero comentaris
Adéu.

Text sobre Marx

Títol

L´estat modern i l´estat de l´antiguitat

Idees principals

El reconeixement de l´esclavitud en l´època antiga i el reconeixemnt del drets morals en l´estat modern tenen la mateixa significació. La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu d´aquesta mentre que en l´estat de l´antiguitat era l´esclavitud.

Comentari

Segons l´autor, el reconeixement dels drets humans en l´estat modern té el mateix nivell de importància i valor que el reconeixement de l´esclavitud en l´estat de l´antiguitat. Pel que fa aquesta afirmació, hi estic totalment d´acord perquè la societat es basava gairebé en un poder absolut, és a dir, només havia uns pocs que tenien aquest i poder i la resta, que era la majoria de la població, es sotmetia a aquest poder fins al punt d´esclavitzar-se per aquell sobirà o givernador, quedant totalment exclosa de qualsevol dret. Avui dia, la situació ha canviat totalment, perquè ara teòricament tots som iguals davant la llei i la justícia, sense tenir importància el lloc d´origen i la classe social de l´individu, i la majoria gaudim d´uns drets mínims, però exceptuant algunes persones que viuen en determinades regions del món.

Doc 3 pàg 214

Ciutadania democràtica

1-De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres, també els marginats, siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no discriminat.

2-Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè és propi ciutadà.

3-A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?

I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?

Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?

L´autor és partidari d´acceptar altres cultures que no siguin les nostres, però no barrejar-les.

Llavors, aquests modes d´entendre la democràcia són excloents, sobretot, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que han de limitar fets, tradicions i festivitats de la seva cultura perquè els habitants d´aquest nou territori tenen la seva pròpia cultura.