Un paisatge de paraules
Aquest nou concepte de saviesa emergeix d'una situació històrica i cultural que obliga a reflexionar sobre els conceptes fonamentals que havien començat a configurar-se en els primers passos de la filosofia grega.
A. Naturalesa
En el fons d'aquesta paraula hi ha, institucions importants de la interpretació del món: el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa. Efectivament, el canvi de les estacions o els batecs són independents de la voluntat humana.
B. Llei
La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes pero organitzar la vida col·lectives i, per tant depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.La naturalesa determina la nostra realitat; però la llei es deu a principis regits per una manera humana de buscar l'equilibri i l'harmonia, com és la justícia, un invent humà.
C. Tècnica
La tècnica és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell: Vaixells, arcs...Aquests nous objectes responien a determinades necessitats i amb ells es completava la insuficiència de la naturalesa humana.
Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.
Naturalment, la tècnica brotava de les necessitats de l'home; però també la interpretació amb la qual es manejaven aquestes necessitats.
D. La ciutat
la ciutat no és tan sols l'espai concret on es desenvolupa la vida dels homes,sinó un espai abstracte:una mena de xarxa en que es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.La ciutat és una empresa col·lectiva, en què l'impuls essencial és la necessitat de convivència,d'harmonia.
E. Llenguatge, raó, pensament
El logos és una realitat peculiar: la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa; la naturalesa o els productes de la tècnica són davant dels nostres ulls, però el logos és una realitat inaprehensible com a tal realitat.
Al lógos, en principi, el sentim però no el veiem.Encara que tingui un fonament real, com és la boca i la llengua que articulen els sons, tot el món de significats que ens obren les paraules és quelcom que es forma i es consolida en el fons de la nostra interioritat.Utilitzant una expressió moderna diríem que el món del logos es troba en la nostra conciència personal.
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula.
Allò que diem posa en jox la totalitat de nostre ésser, en funció d'aquesta possible veritat que podem expressar.Perquè, efectivament, el llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo.Aquest fet fa que l'ésser humà sigui concient amb allò que fa o diu.
F. Educació.
En funció d'aquesta ruptura entre el fer i el dir, eks sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició.La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació.Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.El bé la justícia, la veritat, el logos eren formes que, en les diverses expressions, tancaven una idea de l'existència humana i de una manera de entendre els problemes.
G. La veritat
La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. Però amb els sofistes, la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. Amb això, la veritat comença a ser l'expressió de ambigüitat de la vida, de les possibilitats de l'existència.
Però en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració, ja que la veritat ha de ser provada i argumentada.
Aquest nou concepte de saviesa emergeix d'una situació històrica i cultural que obliga a reflexionar sobre els conceptes fonamentals que havien començat a configurar-se en els primers passos de la filosofia grega.
A. Naturalesa
En el fons d'aquesta paraula hi ha, institucions importants de la interpretació del món: el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa. Efectivament, el canvi de les estacions o els batecs són independents de la voluntat humana.
B. Llei
La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes pero organitzar la vida col·lectives i, per tant depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.La naturalesa determina la nostra realitat; però la llei es deu a principis regits per una manera humana de buscar l'equilibri i l'harmonia, com és la justícia, un invent humà.
C. Tècnica
La tècnica és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell: Vaixells, arcs...Aquests nous objectes responien a determinades necessitats i amb ells es completava la insuficiència de la naturalesa humana.
Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.
Naturalment, la tècnica brotava de les necessitats de l'home; però també la interpretació amb la qual es manejaven aquestes necessitats.
D. La ciutat
la ciutat no és tan sols l'espai concret on es desenvolupa la vida dels homes,sinó un espai abstracte:una mena de xarxa en que es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.La ciutat és una empresa col·lectiva, en què l'impuls essencial és la necessitat de convivència,d'harmonia.
E. Llenguatge, raó, pensament
El logos és una realitat peculiar: la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa; la naturalesa o els productes de la tècnica són davant dels nostres ulls, però el logos és una realitat inaprehensible com a tal realitat.
Al lógos, en principi, el sentim però no el veiem.Encara que tingui un fonament real, com és la boca i la llengua que articulen els sons, tot el món de significats que ens obren les paraules és quelcom que es forma i es consolida en el fons de la nostra interioritat.Utilitzant una expressió moderna diríem que el món del logos es troba en la nostra conciència personal.
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula.
Allò que diem posa en jox la totalitat de nostre ésser, en funció d'aquesta possible veritat que podem expressar.Perquè, efectivament, el llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo.Aquest fet fa que l'ésser humà sigui concient amb allò que fa o diu.
F. Educació.
En funció d'aquesta ruptura entre el fer i el dir, eks sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició.La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació.Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.El bé la justícia, la veritat, el logos eren formes que, en les diverses expressions, tancaven una idea de l'existència humana i de una manera de entendre els problemes.
G. La veritat
La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. Però amb els sofistes, la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. Amb això, la veritat comença a ser l'expressió de ambigüitat de la vida, de les possibilitats de l'existència.
Però en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració, ja que la veritat ha de ser provada i argumentada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario