Activitat 7 (El mite de la caverna)

Plató emprén una conversa amb Glaucó per fer-li veure la situació de l´ésser humà davant el coneixement. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l'existència de dos mons separats, dos mons els quals regeixen tot: el món de la idees (món intel·ligible) i s'arriba gràcies a la separació de les coses sensibles de les que són reals i el món sensible (món de les aparençes) del qual es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.
Els esdeveniments suceeixen de la manera següent:Uns homes es troben lligats en una caverna des que van nèixer i de tal manera que només poden estar-se quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d'aquests, la llum d´un foc que crema lluny i en un pla superior, de manera que entre el foc i els encadenats hi ha un camí superior situat més a dalt. De sobte, uns homes transporten tota classe d'objectes: estàtues d'homes i animals, fets de diversos materials (ceràmica, fusta...). Part d'alguns homes parlen i d'altres romanen en silenci.En primer lloc, els homes que romanen lligats creuran que l'autèntica realitat és aquella formada per les seves pròpies ombres i les dels objectes que prèviament eren transportats, per això aquests individuus creuen que el món real és aquell que veuen i capten a través dels seus propis sentits. En segon lloc, Plató planteja la situació següent: un dels homes és alliberat i surt a l'exterior de la caverna de manera que la llum del Sol li causaria tal resplendor que li costà adaptar la vista, més tard buscaria les ombres per no quedar cec, tot seguit veu les ombres reflectides al aigua que aquesta indica que poc a poc s'estan allunyant de les aparençes pures i s'apropen més cap a l'essència de les coses i finalment s'atreveria a mirar les coses de forma directa i així poder admirar el món.A continuació, l'home alliberat és obligat a entrar novament a la caverna i explica als seus companys que viuen en una realitat falsa basada en l'existència d'aparençes que ofereix la sensibilitat. Conseqüenment, els seus companys li prenen per boig i li amenacen amb la mort si s'atreveix a lliberar-los.Els companys de l'home alliberat actuen com a ignorants.
En aquest mite, Plató introdueix una sèrie de símbols que s'aproximen a la realitat.Relaciona els presoners amb els éssers humans i amb les seves capacitats cognocitives,les ombres les relaciona amb les aparences que ens aporten el sentits, les coses naturals que els presoners no veuen perquè es troben dins la caverna, estan relacionades amb el món de les idees, la idea del bé està representada pel Sol, el presoner que s’allibera i accedeix al món real, serà el que intentà portar als altres a coneixer-ho, i per tant fent de mestre, representarà el filòsof que es l'unic que aconsegueix arribar a les idees avançs de morir.

Activitat 6 (text 4)

L'intel·lectualisme moral socràtic

1- Idees principals

Les persones creuen que la ciència no té cap tipus de poder, que aquesta no existeix en l'ésser humà, sinó que el que posseix en si mateix l'home no es aquest coneixement universal, necesari i inmutable és quelcom diferent a la ciència, passió, amor i tenen temença ja que creien que la ciència desplaça d'un lloc a un altre gràcies a totes les forçes.També és pregunta si la ciència és això o és quelcom que domina l'home i així aquest ho fa tot segons la ciència perquè és la millor manera d'entendre la vida.

2- Títol

La ciència guia els homes.

3- Comentari

La gent creu que la ciència, no té cap força com apunta en el text, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal inmutable i necesari sinó creuen en que l’home actua o es encomanat per altres concepte més pròxims a la opinió com són l’amor, l’enuig, el plaer, la temença. També entén un mètode definir uns valors que són la base de formació de l’home en aquests i és l’única via per saber actuar bé o correctament, ja que segons Sòcrates només actua bé aquell que sap que és el bé en si mateix de manera intel·ligible, " aquell que coneix el bé i el mal no es deixa gobernar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena", per tant, si no sap el que és el bé intependenment de la ment, sense tenir en compte les coses bones o el mal no podrà actuar, per aquest motiu Sòcrates defensa intel·lecttualisme moral que es basa en la teoria que diu aquells que no saben el que és el bé i actuen malament, no es pot considerar com a una mala persona sino com a ignorant i per això la ciència que proporciona aquest saber.

4- Comentari


El Fragment anterior de Sòcrates es relaciona amb l'intel·lectualisme moral, mètode en el que l'autor es preocupa per definir els conceptes morals per fer possible el diàleg. Només coneixent el significat real i només coneixent el bé pots actuar bé.

Activitat 5

Un paisatge de paraules

Aquest nou concepte de saviesa emergeix d'una situació històrica i cultural que obliga a reflexionar sobre els conceptes fonamentals que havien començat a configurar-se en els primers passos de la filosofia grega.

A. Naturalesa

En el fons d'aquesta paraula hi ha, institucions importants de la interpretació del món: el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa. Efectivament, el canvi de les estacions o els batecs són independents de la voluntat humana.

B. Llei

La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes pero organitzar la vida col·lectives i, per tant depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.La naturalesa determina la nostra realitat; però la llei es deu a principis regits per una manera humana de buscar l'equilibri i l'harmonia, com és la justícia, un invent humà.

C. Tècnica

La tècnica és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell: Vaixells, arcs...Aquests nous objectes responien a determinades necessitats i amb ells es completava la insuficiència de la naturalesa humana.
Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.
Naturalment, la tècnica brotava de les necessitats de l'home; però també la interpretació amb la qual es manejaven aquestes necessitats.

D. La ciutat

la ciutat no és tan sols l'espai concret on es desenvolupa la vida dels homes,sinó un espai abstracte:una mena de xarxa en que es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.La ciutat és una empresa col·lectiva, en què l'impuls essencial és la necessitat de convivència,d'harmonia.

E. Llenguatge, raó, pensament

El logos és una realitat peculiar: la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa; la naturalesa o els productes de la tècnica són davant dels nostres ulls, però el logos és una realitat inaprehensible com a tal realitat.
Al lógos, en principi, el sentim però no el veiem.Encara que tingui un fonament real, com és la boca i la llengua que articulen els sons, tot el món de significats que ens obren les paraules és quelcom que es forma i es consolida en el fons de la nostra interioritat.Utilitzant una expressió moderna diríem que el món del logos es troba en la nostra conciència personal.
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula.
Allò que diem posa en jox la totalitat de nostre ésser, en funció d'aquesta possible veritat que podem expressar.Perquè, efectivament, el llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo.Aquest fet fa que l'ésser humà sigui concient amb allò que fa o diu.

F. Educació.

En funció d'aquesta ruptura entre el fer i el dir, eks sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició.La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació.Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.El bé la justícia, la veritat, el logos eren formes que, en les diverses expressions, tancaven una idea de l'existència humana i de una manera de entendre els problemes.

G. La veritat

La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. Però amb els sofistes, la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. Amb això, la veritat comença a ser l'expressió de ambigüitat de la vida, de les possibilitats de l'existència.
Però en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració, ja que la veritat ha de ser provada i argumentada.

Projecte 1 (Michel Foucault)

Michel Foucault, (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984), va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France a la qual va donar el títol d'Història dels Sistemes de Pensament.
vida
Va fer estudis de filosofia i psicologia a l'École Normale Supérieur. Després d´acabar-los ensenya filosofia a llocs tan diversos com Lilla, Upsala, Varsòvia, Hamburg, Sao Paulo i Tunis entre d´altres. Doctorat en Filosofia per la universitat de la Sorbona, finalment es convertí en professor del prestigiós Collège de la France el 1970. Precisament des d´eixa època, tot just després de maig del 68, començà a participar en diferents grups marginals i alternatius de lluita política i social, sense adscriure´s, però, mai als grans partits ni als grans sindicats. Així, fundà en el 71, amb Naquet i amb Domenach el GIP(Grup d´Information Prisons), lluita que s'englobava dins dels moviments de reforma penitenciaria de l'època. El 1975 va estar expulsat de l' Estat Espanyol quan acudí, junt amb altres intel·lectuals a protestar per la condemna a mort de 5 militants d' ETA i del FRAP (darrers ajusticiats amb la màxima pena del franquisme). El 1984 va morir de sida.

Obra
Michel Foucault ha estat catalogat dins l'estructuralisme i, dins de la postmodernitat. La primera etiqueta va estar rebutjada pel propi Foucault. En qualsevol cas, la seva filosofia té prou relleu per no requerir etiquetatges. Molt influenciat pel Friedrich Nietzsche i per Martin Heidegger segons ell mateixa reconeixia, així com també per Kant i pel seu contemporani i amic Gille Deleuze, el seu pensament es troba centrat sobretot al voltant de dos temes: a) repensar la història per tal de comprendre el present (fer una "ontologia del present" segons paraules seues) i b) Deixar al descobert les classificacions que sobre el saber, i, sobretot, allò que s´ha anomenat "ésser humà" s´han fet, especialment, des del segle XVII fins ara. Al respecte es podrien distingir tres etapes.

Primera etapa:
La primera seria l´arqueològica (1960-1970); període del qual són Història de la follia en l'època clàssica. L´arqueologia del saber i Les paraules i les coses. Allò que és característic d´aquesta època és un qüestionament i repensament del saber relatiu a allò humà. Foucault arriba a afirmar que l'ésser humà és un invent recent. Aquesta etapa podria haver estat influïda pel seu amic "historiador de la filosofia" François Châtelet.

Segona etapa:
La segona etapa seria la genealògica (1970-1980). D´aquesta època són Vigilar i castigar (1975) i el primer volum de la Història de la sexualitat (1976). Focault, inspirant-se en Nietzsche, utilitza un nou mètode de fer història. Aquest es caracteritza per intentar eliminar tota metafísica de la història. Una premissa fonamental és no intentar reconèixer en el passat el nostre present imaginant una mena de continuïtat històrica. La genealogia aspira, més aviat, a evidenciar la dispersió dels elements històrics, la seua diversitat i heterogeneïtat sovint irreconciliable. A diferència de la història tradicional, la genealogia no construix identitats, sinó que evidencia la ficció d´aquestes. La genealogia, a la manera de Nietzsche i Heràclit, concep al passat com canviat i en permanent lluita. La tasca de la genealogia és evidenciar els bàndols en lluita, però no com a parts amb certa continuïtat a la manera hegeliana (amo i esclau) o marxista (burgès i proletari) que caminen cap una reconciliació o síntesi, sinó com a faccions que poden mutar, desaparèixer o canviar-se els papers. L´esdevenir pot ser entès aleshores com una mena de carnestoltes. A aquesta prolífica època de Focault pertanyen les seues investigacions sobre l´hermafrodita Herculine Barbin (Herculine Barbin anomenat Alexina B., 1978), sobre el criminal Pierre Rivière (Jo Pierre Rivière, havent estrangulat a ma mare, la meua germana i el meu germà...(1977) així com sobre Jeremy Bentham i el seu panòptic, concepció tecnològica per a la vigilància i el control de grans masses sobre la qual es basen les societats desenvolupades, i sobre la qual estigué Foucault el primer en cridar l´atenció.

Tercera etapa:
La darrera etapa (1980-1984) seria la de la cura de si o les tecnologies del jo a la qual pertanyen els dos darrers volums de la Història de la sexualitat (1984). En aquesta, Foucault després de dues etapes caracteritzades per pensar les categories, les tecnologies i les narracions amb les quals s´ha atrapat el "jo" recupera el concepte de cura de si de Sòcrates i, seguint la pregunta kantiana es planteja "qui sóc jo" però en aquest moment concret de la història, tot just amb l' objectiu de prendre consciència i alliberar-se.

Enllaços:
http://www.epdlp.com/texto.php?id2=524
http://www.epdlp.com/texto.php?id2=523
http://www.epdlp.com/texto.php?id2=2008

Activitat 4 (Redacció)

Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

Sota el meu parer crec què no podem arribar a conèixer la veritat absoluta.Pot sonar una mica escèptic però penso que només tenim veritats parcials o circumsatancials què podem rebre o percevir gràcies als nostres sentits.Realitzar-se aquesta pregunta és tenir una mena de lluita de les dues principals fons que ens proporcionen els coneixements.La primera font i per a mí la més important és la raó la qual ens mostra com són les coses deixant a un lloc les essències, entitat o substàncies que presenten les coses.La segona els sentits capaços de crear primeres imprecions perfectes fins al punt de què sembla que el que ens mostri aquesta sensibilitat, és quelcom cert i real També penso que hi poden apareixer veritats universals que és quelcom acceptat per un nombre elevat de persones com por ser que el sol és un astre que dona llum i calor a la terra.Per acabar voldria dir que per mi la veritat absoluta no és present mai i què potser amb el perspectivisme proposat per José Ortega y Gasset podrem trobar una veritat universal