jueves, 30 de octubre de 2008

Podem arribar a conèixer?


Jo personalment,crec que si podem arribar a conèixer pero no podem coneixer-ho tot.

No podem arribar a coneixer-ho tot perquè la vida té uns limits, uns limits que són importants a l'hora de saber i conèixer.Entenem com a conèixer la relació que s'estableix entre un subjecte(qui capta el coneixement)i el objecte(allò que ha estas aprehes).Crec que és molt dificil conèixer segons que tipus de cosa.Si es tracta d'un element per exemple un bolígraf, aquest coneixement serà més simple que no pas el coneixement de una llengua.

Crec que si podem arribar a conèixer però tan com ens agradaria i si conèixer més superficialment les coses

sábado, 25 de octubre de 2008

Objecte de la filosofia

-Idees principals:

La filosofia ha de aclarir les nostres preguntas,és a dir, l'aclarament lògic del pensament.Ha d'aclarir principalment allò que diuen els autors

-Titol:

L'aclariment mitjançant el pensament

-Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
-Quina és la funció de la filosofia segons el text?
-Comenta última frase del text.

Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor es refereix a que la filosofia és quelcom que cadascú fa i per tant és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. També la filosofia te la funció d' aclarir inquietuts i aclarir allò que no s'enten

-Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre

El mètode defensat per l'autor és el mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna especial importància al llenguatge, al aclariment d'aquest mentre que el mètode hermenèutic busca interpretar i comprendre els textos, a diferència de Wittgestein, que busca aclarir el sentit de les expressions lingüístiques.

miércoles, 22 de octubre de 2008

Definicions

Saber ordinari: és el que es basa en el què, i és adquirit per tothom a partir de l´experiència.(vida quotidiana)
Saber científic: és un saber sistemàtic, crític i rigorós que es basa en el per què per poder explicar les coses.
Saber filosòfic: és aquell que vol arribar a la ultimitat.
Ciència moderna: Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
Mètode: són els passos que és segueixen per aribar a uns objectius.
Axiomes: principis fonamentals indemostrables.
Inducció completa: mètode que extreu conclusions generals a partir de casos singulars.
Hipòtesi: és una suposició no probada.
Llei: és un enuciat que explica el comportament de la natura. Anteriorment era una hipòtesi.
Teoria: és un conjunt de lleis.
Falsació: és produeix quan una hipòtesi és refutada.
Comprensió: procés pel cual captem el sentit d´algun fet.
Mite: idea que s´usa per explicar els fenòmens sobrehumans.
Mètode empiricoracional: creu que el coneixement parteix de dues fonts: la raó i l´experiència.
Mètode transcendental: és el que estudia l´estructura del coneixement.
Mètode empirista: és el que defen que tot és après, és adir, no hi ha idees innates.
Joc del llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes ala comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: si que posa normes a la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i intel.ligibilitat.
Ontologia: estudia el tractat de l´ésser.

sábado, 18 de octubre de 2008

El problema de la filosofia

1-Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L' esser humà és materialista i renuncia a adoptar actituds radicals i últimes.Les conseqüències més importants serien les relacionades amb la transformació del home cap a un esser més superficial.
2-Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si, i en el dia dia en l'actualitat. Jo, intento pensar i anar més enllà a l' hora de prendre les meves decisions cap a la vida.També penso gaire a llarg termini, és a dir, si les meves actuacions que podria fer en el present, si podrien influir en el futur i si tot el meu esforç en els estudis donarà el seu fruït en el temps.
3-Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La superficialitat del home, és a dir, dona més importacia a allò material que a allò espiritual.

Aquí os deixo la biografía de Xabier Zubiri.
http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

miércoles, 15 de octubre de 2008

Qüestions(pàgina 31 nº 1)

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho
-Un científic que ha guanyat un premi Nobel.
Penso què pot ser savi en el aspecte comú o ordinari,pero el seu màxim grau de saviesa estara relacionada amb seva especialitat com a científic.
-Una persona vella que ha viscut molts anys.
Tampoc la considero què és savia, perquè aquesta persona només te una saviesa quotidiana, però no intelectual o cultural.
-Un artista reconegut pels crítics.
És el mateix cas que el científic.
-Una persona que té 3 carreres.
Només sap en profunditat el que ha estudiat, però no sabrà altres coses.
-Una persona feliç.
Des de el meu punt de vista, és la persona més sabia respecte als anteriors casos, ho considero així perquè al ser feliç potser un ignorant i per tant no tenit cap tipus de remordimets respecte a preguntes filosòfiques.

Esquemes tema 1






Els esquemes no els he pogut posar en mida més gran perquè sinó no es veia gairé bé.
Ho sento.



sábado, 11 de octubre de 2008

Hipòtesi,llei i teoria (Doc 4 pàgina 21)

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis es basen en unes hipòtesis que s'han de poder comprovar o refutar (enunciats lliures) i la teoria es forma a partir de les lleis (agrupació d'aquest enunciats)

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la evolució

1 Llei: L'ascendència comuna de tots els organismes d'un únic ancestre.
2 Llei: L'origen de nous caràcters en un llinatge evolutiu.
3 Llei: Els mecanismes pels quals alguns caràcters persisteixen mentre que uns altres desapareixen