Doc 9 pàg 200

Títol

Éssers sense preu i amb dignitat

Idees principals

En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.
La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari

L´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per quelcom igual o equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.
Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.Tots ens hem de tractar com a fins i no com a mitjans per aconseguir un fi últim.

¿Què es millor, ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet?

Sota el meu parer,aquesta afirmació varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a una persona que està sempre intenta trobar respostes a tot allò que l'envolta i totes les inquietuts pròpies d'un esser humà. Si volem enfocar la nostra vida tan sols la nostra felicitat, a ésser guiat per allò establert, i passar el laberint amb la sortida indicada, val més que siguem porcs insatisfets. Però si el que volem és caminar per allà on mai ningú ha a caminat, si el que volem anar més enllà, tot i que de vegades això ens jugui males passades, hem de ser Sòcrates satisfets.

Pàg 195 doc 3

Títol

La responsabilitat del home per exercitar l'ànima.

Idees principals

La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà és una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.

Comentari

Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural (eudemonisme), perquè creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, els fins poden ser mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als altres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és practicar, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.

¿La realitat supera la ficció?

Aquí os deixo una curiosa imatge ,doneu-me la vostra opinió

Ningú fa mal sabent que ho fa?

Crec que ningú no fa mal sabent que ho fa, no és possible actuar d’una forma sense conèixer si la conseqüència d'aquesta manera d'actuar serà bona o dolenta, ja que cadascú actua segons el seu ideal de vida o com l'han ensenyat a actuar, i sota el meu parer no hi ha cap persona totalment amoral, no hi ha cap persona que no sigui capaç de distingir entre el bé i el mal.

Cadascú s'hauria de donar a sí mateix unes normes o actituts és a dir, hem d'intentar
ser autònoms i ens hem de comportar de manera postconvencional.

Tota persona sap quines són les seves limitacions, on es troba la frontera, i si ha de saltar-la o no, i per tant, sap quines seràn les conseqüències si la traspassa.
Qualsevol, és capaç de jutjar els actes dels altres, de la mateixa forma que també és capaç de jutjar els seus actes i si algú actua de manera de manera dolenta ho fa per ignorància.

Definicions tema 9

-Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.

-Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

-Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.

-Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.

-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.

-Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.

-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

-Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

-Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Canço sobre la llibertat - León Gieco