Jean-Paul Sartre (1905-1980)

Apunts dictats per l'Enric Gil

- És un dels màxims exponents del existencialisme.

- També ho són Heidegger i Jasper.

- Va ser el filòsof de la llibertat.

- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.

- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

- Obra destacada: la nàusia

Destí

Realment ningú sap si existeix el destí. Uns poden estar a favor o totalment en contra, però encara no hi ha hagut ningú que ens digui amb certesa de el destí és quelcom i que existeix. Indubtablement tots tenim un destí? i una fi: la mort. Tot es resumeix a això, naixem i anem morint. D'això és de l'única cosa que podem estar segurs. Personalment, no estic ni a favor ni en contra. Es podria dir que estic en una posició neutra tot i que la meva posició estaría més cap a la vora dels qui defensen qie estem predestinats.No crec en les casualitats, per tant crec que les coses passen per alguna raó. Però tota la nostra vida aquesta influenciada per agents socials, econòmics, politicos? i és possible que aquests influeixin d'alguna manera en les decisions que vam prendre diàriament, les quals al llarg de les nostres vides llauren el nostre futur, és a dir, la nostra per un destí. Un exemple; Un dia les cartes del tarot i et diuen que seràs un metge o qualsevol altre ofici de molt prestigi, diuen que aquest serà el teu destinació. Però com pots arribar a ser un gran metge si no estudies medicina?El destí ha fet que tinguis coneixements de metge des que vas néixer? Tampoc penso que tota la nostra vida, des del dia que naixem està escrita en algun lloc. Que sentit té viure una vida, la qual ja aquesta acabada per algú en algun lloc? Si fos així nosaltres seriem els personatges d'alguna història escrita per algú.La meva conclusió es la següent: Mai arribarem a saber la resposta a aquestes preguntes que tant ens intrigan per tant més val que no continuem formulant-les.

Punts a favor i punts en contra de la llibertat

A favor:

-Sempre som lliures d'escollir fins i tot quan escollim no escollir.
-És una facultat que posseim des que naixem.
-El nostre pensament és lliure.


En contra:

-No tothom té la mateixa llibertat.
-Hi ha una remota possibilitat de que esxisteixi el destí.
-Si actuem amb llibertat hem de tenir una certa responsabilitat ja que aquesta és una causa d'ella i no tothom la té.

Exemples de fal·làcies

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar llavors, a més s'anomena sofisma.

1.Preguntes complexes

Una señora va per el carrer i es troba a la seva veïna i li diu que està molt guapa i li diu:
-Encara continues utilitzant la crema anti-edat?
Donant per suposat que la seva veïna l'ha estat utilitzant.

2. Argument ad ignotantiam

Un home d'uns 45 anys li diu al seu fill de 15 anys quan el fill li diu que vol anar a una escola religiosa:
-Com que no s'ha demostrat que Déu existeix; Déu no existeix per tant no hem de creure en ell.

3. Argument circular

La situació que es trobarien molts nens amb les seves mares quan elles li diu
no toquis una agulla que fa mal i ella li torna a replicar perquè te la pots clavar.

4. Argument ad hominem

És la tòpica conversació que pot tenir un pare amb un fill quan aquest ultim vol deixar els estudis per anar-se'n a a treballar.
El pare l'intenta convèncer per què no deixi perquè el món laboral està molt complicat i el fill li contesta:

-Com em pots dir tu que no deixi els estudis quan tu vas fer el mateix que jo amb la mateixa edat?

El pare li respon que ell amb la seva edat no tenia els mitjans suficients per poder seguir estudiant.

5. Argument d'autoritat

L'anunci del producte ACTIMEL diu que estudis recomanen el consum d'actimel cada dia.

6. Argument ad baculum

És el més utilitzat durant totes les campanyes polítiques quan un polític diu:

-Sí no em voteu el vostre poble estarà en crisi

7. Argument ad polulum

Són alguns tipus de anunci publicitari quan surten models per cridar l'entusiasme i fer que s'adquireixin els productes que promocionen.

8. Argument ex populo

Un gran exemple és el següent Quan Galileu va dir que la Terra no era plana sinó rodona, va tenir en contra a tothoma ja que afirmaven sense cap prova que aquesta era plana.
9. Argument post hoc , ergo propter hoc

Quan un jugador com per exemple Samuel Eto'o és canvia cada cop de botes quan no fica un gol, quan el fica, no es canvia les botes.

10. Generalització precipitada.

Diem que tots el catalans són garrepes quan això es totalment fal·làç.

11. Argument del pendent relliscòs

Quan diem que si prens drogues, agafaras la sida i això et portarà directe cap a la mort

Doc 2 pàg 139

Títol

L'home i la importància que tenen els simbols en ell

Idees principals del text

Segons Rousseau, aquell qui medita és una persona depravada. Segons l´autor, l´home viu envoltat del llenguatge, el mite, l´art, etc i ha d´aprendre a conviure amb ells. A més, Cassirer creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, diu que hem arribat a un punt en el qual no podem viure sense conèixer aquest llenguatge, mite, etc que formen la cultura.

Comentari

Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica. Creu que l´home que medita és pervertit inspirant el gust del mal. A més, diu i afirma que l´home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. que en conjunt forma la cultura que és imprescindible per sobreviure en la societat. En concret, l´autor compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant en el pensament i experiència va desenvolupant i ampliant encara més aquesta xarxa. Per aquest motiu, l´autor creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir, creat per l´home.

Definicions tema 6

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural:

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau):

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Diferències principals entre Hobbes i Rouseau

Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat.
Per part de Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla i s'ha d'arribar a un consens.

En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Hobbes, ja que crec que l'individu es mou per pur egoisme i només es relaciona per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus bens, etc