Activitat 16 Sant Anselm de Canterbury o Sant Tomàs d'Aquino

El filòsof de Canterbury defensava una filosofia, teològica on exposa l'argument ontològic on demostra l'existència de Déu mitjançant una prova racional d'admisió universal. Aquesta prova segons ell deia que Déu exposat com “L'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat” existeix necessàriament ja que si fos el contrari es podria concebre un altre ésser idèntic a ell amb l'existència afegida.

Sant Tomàs però proposa, per poder demostrar l'existència de Déu, cinc vies per demostrar la existència del Creador. La primera via anomenada via de moviment, diu que tot el que es mou és mogut per un altre i per arribar a un primer motor, un acte pur, que no sigui mogut per ningú i aquest motor és Déu. La via de la naturalesa, la segona via, enten que per arribar a Déu, cal admetre una primera causa eficient, i que aquesta causa està anomenada com Déu. La tercera via parla sobre la possibilitat dels éssers per tant cal que en la naturalesa esxisteixi un ésser necessari; un ésser que no tingu causa en la seva necessitat fora de si mateix sinó en si mateix, doncs aquest ésser és Déu. La quarta via exposa que si existeix quelcom vertader allò noble, causa de bondat i de totes perfeccions aquest és Déu. La última via, parla d'un ésser summament inteligent i aquest és Déu.

Doncs bé un cop exposades breument les dues teories, crec que, sota el meu parer, la teoria més coherent és la de Sant Anselm. Si dues persones independentment a les seves creençes parlen d'un Déu perfecte, un Déu creador, el màxim, això es que deu a que aquest Déu existeix. En canvi, el plagi de Sant Tomàs d'Aquino, fa que el seu argument pobre en arguments propis d'ells, fa que no tingui arguments que puguin fer més creible la seva teoria. Prefereixo la creativitat amb racionalitat que una adquisició argumental per part del teolèg d'Aquino.

Activitat 15 Carta a Meneceu (Epicur)

1- Idees principals:

L'autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo , ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç, no podem concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.

2- Títol:

L'hedonisme com a principi vital.

3- Comentari i comparació:

Epicur en aquest text reivindica l'acte de filosofar tan en els vells com en la joventut ja que aquesta és font de salut de l'ànima.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.

Aquest text es pot comparar amb Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final de tot , sinó com el final de la sensibilitat, de la vida terrenal, carnal , ergo, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament, el moment esperat per tot filòsof.
Malgrat tot no parla, com plató, de l'immortalitat de l'ànima ni de la seva transmigració.

Activitat 14 Sant Agustí d'Hipona

1-Idees Principals

L'autor explica que no existeix res més abans del món, ja que Déu va crear el món i el temps junts.
Per tant arriba a la conclusió que Déu és un ésser omnipotent, que ha creat el món i el temps, i l'home que viu en aquest món, que és desenvolupa durant la seva vida, però aquesta també s'acaba. En canvi Déu és etern, i encara que l'home mori ell continua existint.

2-Títol:

Déu creador del món i del temps.

3- Anàlisi i comparació:

En aquest text, l'autor explica la relació que hi ha entre la creació del món i del temps, que diu que els crea al mateix temps. Més endavant diferència a Déu de l'ésser humà. Déu és omnipotent, etern i ha existit en un passat, en un present i existirà en un futur, en canvi l'home viu en un periode de temps determinat, per tant, no és etern.
Sant Agustí defensa la teoria creacionista, que Déu és el creador de totes les coses. Per tant afirma que els éssers que veiem avui dia han estat creats així per Déu i no han patit cap canvi. Aquesta la podríem comparar amb la de Darwin, que diu que les espècies que coneixem actualment han evolucionat d'un avantpassat, i poden sofrir canvis, però aquest són molt lents.