Activitat 3 (textos de Parmènides)

1- Idees principals:

Parmènides tracta en aquest sobre las dos vies de recerca, la primera la que ell anomena la del que és i no-ésser, és a dir , la ruta de la veritat també refelctida al text i la segona es la que podriem dir que es la de la opinio.També parla del ésser en les seves caracteristiques.
2- Títol:

Les vies Parmedianes
3- Comentari:

Parmènides en aquest fragment del poema de Parmènides, fa referència a dues vies com a coneixement essencial, les quals són la via de la veritat i surt al text reflectida com "l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l'acompanya" i fa referència a l'ésser i els seus coneixements i en la segona via citada com:"que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar" reintrodueix les aparençes.Parmènides defensa que el que és, és l'ésser i que aquest ésser es racional i que les aparençes ens donen imatges plurals i mutables i que no pateixen cap mena de canvis per a ell. Heràclt defensa una postura molt relacionada amb el logos, ja que creu que tot canvia i no hi ha res etern. També creu molt en una llei universal del logos( l'entenem com a raó, proporció....) que regula tot el moviment de la realitat conduint-lo cap a la harmonia y unificant així els elements oposats, i tot ho redueix al foc i a la llei de contraris.

Activitat 2 (textos d'Heràclit)

1.1 Idees principals:

Aquest text d'heràclit d'efes ens parla sobre tot d'una raó sobre humana que fa que tot es regeixi sobre aquesta incògnita. També ens parla sobre una inconcluència o millor dit una contrarietat de fets com es el cas oblidar el que fan desperts, tanmateix torna a mencionar allò que en diem de la llei de l'oposició d'elements contraris.Tot canvia i no hi ha res etern.Fa una referència al logos i de fet la major part per no dir tota del text anterior fa referència al logos

1.2 Títol:

La raó contrària

1.3 Comentari:

Heràclit defensa en aquest text una postura molt relacionada amb el logos, ja que creu que tot canvia i no hi ha res etern. També creu molt en una llei universal del logos( l'entenem com a raó, proporció....) que regula tot el moviment de la realitat conduint-lo cap a la harmonia y unificant així els elements oposats i això es veu reflectit al text cuan parla literalment de "Els contraris s'harmonitzen i , de la diversitat , en resulta, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia"Aquesta teoria té un unic tret en comú amb el pensament d'anaximandre i es el següent. Anaximandre reduiex tot al ápeiron tal com ho fa heràclit reduint-lo tot al foc i a la llei de contraris.Són filòsofs monistes.Malgrat això, tenen moltes coses diferents i que els fa comparables com es el cas de que el centre per Anaximandre és el ápeiron, per Heràclit es la lluita de contraris totalment necessària per la vida dels éssers humans.

Activitat 1 (Pàg 24) 2n Batxillerat

Al principi l'autor ens parla: "D'allà d'on ve el naixement del éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat". La primera part es pot interpretarcom a : l'autor no sap o no vol explicar en el text quin és el nostre origen i fins i tot per què naixem o com, és a dir, que ell sap que naixem i sortim. Però del que si està segur és del procés següent: Primer naixem i amb el pas del temps morin, no hi ha res infinit. Però no morim perquè sí, sinó perque hi ha una de força superior que ho determina, per així ordenar un desordre provocat per l'ésser a través de la injustícia i altres cualificatius.