Dilemes morals (2)

Què ha de fer el professor?

Crec que li hauria de pujar la nota ja que a ell no li repercuteix en res. Sé que és injust perquè llavors tots els companys voldrien el mateix, però si realment són bons companys i saben que l'alumne s'ha esforsat i que s'ho mereix, no dirien res.

1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: L'alumne podria fer medicina

No Pujar-li: La resta d'alumnes podrien sentir-se indignats i discriminats.

2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?

Sí, el conflicte es troba en que allò que li aporta felicitat a l'alumne no és just per a la resta, independentment de que tots tinguin la nota que es mereixin, repeteixo que els companys valoren l'esforç de la companya i la infelicitat que li pot causar no poder dedicar-se al que destija.

3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarista de l’acte li posaria la nota per les conseqüències, en canvi l’utilitarista de la regla no li posaria perquè no seria just.

4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarista de la regla?

Pujar la nota a tots els alumnes o a cap.

Dilemes morals (1)

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que tots els treballadors d´aquesta empresa que es dedica a la tala d´arbres, i totes les empreses contaminants del món, haurien de deixar aquesta feina.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però crec sincerament que la majoria de gent no les duur a terme i per tant, per la nostra manera d'actuar, es indiferent si les tenim o no perquè penso que actuem de manera egoista.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè això generaria pobresa a nivell general en tota la població i provocaria migracions cap a les ciutats. A més si és el seu mètode de subsistència haurien de mirar de respectar-lo perquè l'acció d'aquest poble, és única i caldria més esforç per part de la humanitat

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Fent un trasllad de algunes fàbriques concretes..

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

De tots, perquè aquesta responsabilitat és una balança on l´acció del govern i els individus ha d´estar equil.libri.

6. Què hi diria un utilitarista?

Doncs que s´hauria de continuar amb la tala, perquè hi ha un gran nombre d´individus que es beneficien.

I un representant de l´ètica dialògica?

Traslladar treball a aquests pobles perquè els treballadors que es dediquen a la tala d´arbres deixin aquest ofici i es dediquin a una altra cosa que no perjudiqui a la natura.

Definicions

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.

Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.

Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.

Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)

Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.

Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.

Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.

Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

Doc 9 pàg 200

Títol

Éssers sense preu i amb dignitat

Idees principals

En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.
La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari

L´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per quelcom igual o equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.
Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.Tots ens hem de tractar com a fins i no com a mitjans per aconseguir un fi últim.

¿Què es millor, ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet?

Sota el meu parer,aquesta afirmació varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a una persona que està sempre intenta trobar respostes a tot allò que l'envolta i totes les inquietuts pròpies d'un esser humà. Si volem enfocar la nostra vida tan sols la nostra felicitat, a ésser guiat per allò establert, i passar el laberint amb la sortida indicada, val més que siguem porcs insatisfets. Però si el que volem és caminar per allà on mai ningú ha a caminat, si el que volem anar més enllà, tot i que de vegades això ens jugui males passades, hem de ser Sòcrates satisfets.

Pàg 195 doc 3

Títol

La responsabilitat del home per exercitar l'ànima.

Idees principals

La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà és una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.

Comentari

Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural (eudemonisme), perquè creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, els fins poden ser mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als altres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és practicar, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.