filosofar és divertit

Projecte 6

2010-04-23T14:13:00.000-07:00

Aquí us deixo la meva valoració personal del meu autor, el francés Michel Foucault.

Activitat 27: Text nº 1 de Kant

2010-04-20T07:31:00.000-07:00

- Idees principals: L'autor explica que el nostre coneixement comença gràcies a l'experiència, que juntament amb els objectes fa que comenci el nostre coneixement. També Kant esmenta que tot no prové de l'experiència i que hi ha un coneixement independent de l'experiència i de les impressions sensibles anomenat "a priori".

- Títol: A priori o posteriori?

- Comentari: Aquest fragment pertany a l´obra titulada Crítica a la raó pura de Kant, que va ser un filòsof alemany que nasqué al 1724 i morí al 1804.
Kant exposa que el nostre coneixement prové dels sentits, però que no tot comença amb aquests. Per tant l'autor al text parla de dos tipus de coneixement: el coneixement "a priori" que és independent de l'experiència, i el "posteriori" que depèn de l'experiència.
Finalment esmenta que cal investigar per intentar descobris coneixements "a priori", independents de l'experiència.

- Comparació: La teoria que defensa l'autor en aquest text es que el coneixement prové de l'experiència, però això no significa que tot el coneixement s'origini gràcies a aquesta. Podríem comparar la teoria kantiana amb la teoria de Hume (empirisme) amb la de Descartes (racionalisme).

Kant està d'acord amb Hume, ja que l'inici del coneixement són les impressions.

Descartes afirma que el coneixement que prové dels sentits no és fiable, i Kant defensa que el coneixement parteix de l'exèriència.

Projecte 5 (presentació)

2010-04-16T14:44:00.000-07:00

Michel,foucault1

View more presentations from piliadri.

Projecte 4 (Resum del pensament del autor)

2010-04-06T09:39:00.000-07:00

Filòsof francès que va intentar mostrar que les idees bàsiques que la gent considera veritats permanents sobre la naturalesa humana i la societat canvien al llarg de la història. Els seus estudis van posar en dubte la influència del filòsof polític Karl Marx i del psicoanalista Sigmund Freud. Foucault va aportar nous conceptes que van desafiar les conviccions de la gent sobre la presó, la policia, la seguretat, la cura dels malalts mentals, els drets dels homosexuals i el benestar. El pensament de Foucault va explorar els models canviants de poder dintre de la societat i com el poder es relaciona amb la persona. Va investigar les regles canviants que governen les afirmacions que poden ser preses de forma seriosa com veritables o falses en diferents moments de la història. Les principals influències en el pensament de Foucault van ser els filòsofs alemanys Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger. Nietzsche mantenia que la conducta humana està motivada per una voluntat de poder i que els valors tradicionals havien perdut el seu antic domini opresivo sobre la societat. Heidegger va criticar el que va anomenar "el nostre actual enteniment de ser tecnològic". Va estudiar també com les pràctiques diàries permeten a la gent definir les seves identitats i sistematizar el coneixement; els fets poden ser entesos com productes de la naturalesa, de l'esforç humà o de Déu. Foucault afirmava que la concepció de les coses té els seus avantatges i els seus perills. El pensament de Foucault es va desenvolupar en tres etapes.

Activitat 26: Text de Hume (el fi de les nostres accions)

2010-03-30T09:45:00.000-07:00

- Idees principals: L'autor explica que els fins de les nostres accions estan justificades amb els sentiments i no amb la raó, ja que moltes coses no es podem justificar amb la raó, sinó que ho fem perquè ens sentim impulsats a fer-ho a través dels nostres pensaments. Això l'autor ho justifica a través de l'exemple d'un home que fa exercici, impulsat pels seus sentiments.

- Títol: Les accions humanes guiades pels sentiments.

- Comentari: Aquest text pertany a Investigació sobre els principis de la moral. L'autor explica que l'inici de les nostres accions està en els sentiments i no en la raó. Per tant posa l'exemple d'un home que fa exercici i si li pregunten perquè fa exercici aquest respon perquè vol conservar la seva salut ja que la malaltia es penosa. Per tant la persona no vol sentir el dolor que se sent quan estàs malalt per això vol conservar la seva salut fen exercici. Per tant hi ha a moltes qüestions que no es poden contestar utilitzant la raó, sinó que moltes vegades actuem segons ens indiquen els nostres sentiments.

- Comparació: La teoria que defensa Hume (empirisme) es fàcilment comparable amb la de Descartes (racionalisme). Descartes defensa que a través de la raó podem conèixer les coses amb certesa, que l'origen de les accions està en la raó, en canvi Hume defensa tot el contrari, que l'origen de les nostres accions estan en els sentiments.

Activitat 25: text de Hume

2010-03-27T12:22:00.000-07:00

-Idees principals: L'autor explica que allò que ha passat d'una manera determinada succeirà igual en un futur. Per tant, en aquest text, torna a parlar de la relació causa-efecte, però no parla de coneixement absolut, sinó de probabilitats.
També parla que estem determinats pels costums que ens han imposat.

- Títol: La probabilitat i els costums.

- Comentari:Aquest fragment escrit per Hume pertany a l'Abstract. Hume diu que no podem conèixer el que passarà al futur basant-nos en el que ha succeit al passat, i això ho explica mitjançant l'exemple d'Adam. Pel que fa als costums, nosaltres suposem el que succeirà al futur, a causa dels sentits i les experiències viscudes en un passat, per tant, l'autor esmenta que estem determinats pel costum, és a dir, per l'experiència dels sentits.
Finalment l'autor esmenta que no podrem conèixer amb certesa el que passarà al futur, és a dir no ho podrem conèixer a través de la raó, sinó que a través dels costums. Per això no diem que sabem amb certesa el que passarà al futur, sinó que parlem de probabilitat.

- Comparació: Aquesta teoria la podem comparar amb la de Descartes (racionalisme). Descartes afirmava que la relació causa-efecte estava comprovada per la raó, per tant proporcionava un coneixement cert, en canvi Hume deia que aquesta relació estava comprovada a través de l'experiència.

Activitat 24: Principi de causalitat

2010-03-25T19:57:00.000-07:00

- Idees principals: Hume ens explica al relació entre la causa i l'efecte utilitzant l'exemple de dues boles de billar: una bola està quita i l'altra està en moviment i es dirigeix cap a ella. Quan xoquin les dues estaran en moviment. Sempre es produeix primer la causa que l'efecte.

- Títol: Primer la causa, després l'efecte.

- Comentari: Aquest fragment pertany a l’Abstract de Hume. L'autor ens explica la relació causa-efecte. Seguidament per explicar aquesta relació explica el cas de dues boles de billar: una està en repòs i l'altra està en moviment i es dirigeix a l'altra, per tant la que estaba quieta es mourà. Amb aquest exemple l'autor ens mostra que primer es produirà la causa (xoc de les dues boles) i desprès l'efecte (es mouran les dues boles).
A més l'autor esmenta que ha realitzat aquest experiment amb altres boles iguals o semblants, en les mateixes condicionjs i diferents, i sempre a donat el mateix resultat. I finalment l'autor conclou el text amb la següent afirmació: "Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més".

- Comparació: Aquesta teoria de Hume es podría comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferets (idees i coses).

Activitat 23: Dos tipus de filosofia (impressions, idees)

2010-03-18T05:25:00.000-07:00

- Idees principals: Hume parla sobre les precepcions de la ment i també les distingeix, parla d'impressions i idees. Les impressions tenen relació amb l'experiència i les idees es produeixen gràcies a les impressions rebudes, són una copia de les impressions.

- Títol: Diferenciació de les sensacions.

- Comentari: Aquest text pertany a David Hume, que és un filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text l'autor fa una distinció de les percepcions segons el grau d'intensitat o de vivesa: idees i impressions. Les impressions, o també anomenades per l'autor "sensacions interiors", són les percepcions més vives que provenen dels sentits, en canvi les idees, també anomenades "sensacions exteriors", són les menys vives i són una còpia de les impressions.
Per tant tots els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

- Comparació: Hume era un filòsof empirista per tant podem comparar la seva teoria amb la de Plató.
La teoria de Plató i Hume eren contràries, ja que Plató deia que les coses provenien de les idees, i Hume al revés, que les idees mostraven les coses o impressions.
També podriém comparar-la amb la teoria de Descartes (racionalisme), ja que aquest filòsof defensava que aquells coneixements que provenien dels sentits no eren fiables. A més Descartes utilitza la figura de Déu per justificar la seva teoria.

Activitat 22: Pàg 167

2010-03-11T20:23:00.000-08:00

1. Explica breument les idees principals (40-80 paraules)

En aquest text l'autor parla de l'imaginació i l'enteniment. Aquells que no creuen que es pugui conèixer a Déu, no poden utilitzar la imaginació, ja que no podem conèixer a través de la raó qualsevol cosa que sigui sensible. Per tant acaba parlant sobre l'enteniment dient que només amb l'enteniment poden arribar a conèixer quelcom cosa, ja que amb els sentits no ho podran aconseguir.

2. Explica breument (5-15 paraules)

- inintel·ligible: terme que indica quelcom que és incomprensible .
- imaginació: capacitat que tenen les persones per percebre alguna cosa irreal en un moment concret.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l´enteniment”?

Descartes era un filòsof racionalista, és a dir, que defensava la raó per sobre dels sentiments. Per tant l'autor defensa que el coneixement prové de la raó i no es pot dubtar d'aquest coneixement. També Descartes creu que els coneixements que provenen dels sentits no són fiables, és a dir, ens poden enganyar, per tant wls sentits ens poden fer dubtar del coneixement de quelcom.

4. Compara les idees de Descartes amb altres autors
Ànima-ment-jo

Aquesta teoria exposada per Descartes la podem comparar amb la de Sant Agustí, que aquest defensava que l'única font de la veritat era el cristianisme, i també va explicar que si s'equivoca és que existeix, en canvi Descartes defensa la raó per sobre dels sentiments i va esmentar que si pensava dubtavaa i si dubtava existia.
A més la podem comparar amb la de Plató, que deia que els sentits ens enganyaven, igual que Descartes que també deia que el coneixement cert era proporcionat a través de la raó.

5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l´ànima que el cos? Raona la teva resposta.

Crec que l'autor té raó en aquesta afirmació, ja que l'ànima la podem conèixer mitjançant l'enteniment i el cos mitjançat els sentits. Per tant com diu Descartes i els racionalistes, els sentits ens poden proporcionan coneixements que no siguin fiables i ens poden enganyar, en canvi el coneixement proporcionat gràcies a l'enteniment és cert i també fiable.

Activitat 21 Demostració de l'existència dels cossos

2010-02-22T11:14:00.000-08:00

1-Idees principals:

L'única cosa que falta per dubtar és de les coses materials. Les coses materials es poden concebre clara i distintament i no són creades per Déu, ja que aquest no pot enviar idees de les quals es pugui arribar a dubtar. Per això Déu no ens mostra les idees directament sinó indirectament a través de les coses corporals. Per tant, els cossos materials existeixen.

2-Títol:

Dubtar és necessari

3-Comentari i anàlisi:

En el segon paràgraf es parla de qui és el que envia les idees per a què puguin ser conegudes per nosaltres mateixos. Descartes afirma que no pot ser Déu que les envii per si mateix perquè aquest ens ha donat la facultat per creure que això no és així, sinó que ens ha donat la facultat per saber que les idees es veuen reflectides en les coses corporals. Per això, Descartes diu que Déu ens mostra les idees indirectament utilitzant les coses corporals com a mitjà per fer-nos-les arribar. Per tant, si Déu és qui ens envia les idees a través de les coses corporals, les coses corporals han d’existir perquè Déu no ens pot enganyar.

Activitat 20 Text nº 12 Descartes

2010-02-16T10:44:00.000-08:00

1- Idees principals:

Descartes afirma que sí que existeixen les cosses materials, i que aquestes són la causa de les idees. Després continua dient que Déu és bo i que per tant produeix coses que tots nosaltres concebem de forma no distinta perquè ell no és un déu enganyador i/o maligne i no ens envia les idees immediatament.

2-Títol:

Cossos materials cartesians

3- Anàlisi i comparació:

Primer, Descartes pot demostrar que el jo no pot ser la causa productora de les idees perquè jo, que penso, a vegades se´m presenten idees que venen d´alguna cosa aliena a mi, és a dir, d´un lloc diferent. Per arribar a la conclusió de Descartes en aquest fragment cal preguntar-se quina és la causa d´aquesta idea, i la resposta seria Déu, que ha fet que jo tingui aquesta idea. Per tant la causa de les idees dels cossos, són els propis cossos.

Descartes, filòsof del segle XVI, és l´autor del fragment analitzat prèviament. Concretament, parla de l´existència dels cossos i del paper de Déu davant del jo.
Descartes és clarament racionalista, i aquí ho podem observar perquè les seves explicacions es basen utilitzant la raó, i no en l´experiència sensible. Descartes el podriem comparar amb el Pare Mersenne que va afirmar que la idea d´infinitut es podria projectar partint d´una idea de certa perfecció, mentre que Descartes deia que el jo és finit,i que per tant la idea d´una substància infinita l´hem rebut d´una substància infinita. Perquè tot allò que es troba en la idea es troba en la causa, de manera que la causa de la idea de Déu és un ésser perfecte, per això Déu existeix.

Activitat 19 Puc dubtar del jo?

2010-02-15T10:16:00.000-08:00

Aquesta pregunta és, lògicament, una qüestió totalment repetida al llarg de la històra i amb un gran ventall de respostes.
Parteixo d'un pensament totalment racional i antisensible ja que penso els sentits que ens han enganyat en diferents casos, com per exemple la contemplació d'una cosa que creiem que està aprop i després gràcies a la comprovació pertinent trobem que això està més lluny del que podiem pensar, ens poden tornar a enganyar.

També crec que tot en aquesta vida està lligat a un subjecte, a un jo que és l'encarregat de obtenir el benefici de l'acció. Sempre que volem fer quelcom, la estem fent nosaltres i en cas de que aquesta no es pugui donar a terme, estarem nosaltres decidint que aquesta no es realitzi.
Com deia Sant Agustí, i estic totalment d'acord, "si m'erro sóc", penso que és molt lícit ja que si per poderme errar haig d'èsser, sinó no podria errarme, i en cas de que m'erres i no estigués en la evidència, qui s'erra sóc jo, qui rep el benefici d'errar-se sóc jo.

Vídeos sobre Descartes

2010-02-10T11:03:00.000-08:00

Són vídeos que resumeixen la seva filosofia i la seva manera de pensar.

Activitat 18 Text nº4 Descartes

2010-02-08T10:59:00.000-08:00

1-Idees principals:

L'autor critica aquells que accepten un coneixement només perque és una tradició, és a dir, perquè sempre ha estat així. L'autor creia al principi no dubtava de res per tant pensava que arribaria a trobar l veritat, però s'adona que gràcies al fet de dubtar, allò que sigui indubtable és la veritat.

2-Títol:

Els fets indubtables són indubtablement certs.

3-Anàlisi i Comparació:

L'autor no accepta allò que és tradició com a cert. Ella afirma que gràcies al dubte podem aconseguir la veritat de proposicions, és a dir, allò indubtable és cert. A més afirma que podem arribar a proposicions complexes a través d'enunciats simples. Seguidament l'autor dubta sobre si els somnis són reals o són una aparença, però alhora que pensa això ja està dubtant, i pensa, i si pensa existeix.
L'autor és clarament un autor racionalista. Aquesta idea la podem comparar amb la del empiristes, que afirmen que l'origen del coneixement està en els sentits. Un altre filòsof que no comparteix la mateixa opinió és Plató, que afirma que existeixen dues realitats, i només la segona es la vertadera.

Activitat 17 Text nº 1 Descartes

2010-02-05T10:36:00.000-08:00

1-Idees principals:

Descartes en aquest text esmenta les quatre regles: la primera que si una cosa no és evident no serà veritat, la segona diu que s'ha de diferenciar en diverses parts qualsevol dificultat, la tercera pretén arribar als pensaments més complexos a través de pensaments simples, i l'última enumerar les tres normes anteriors per no deixar-se cap.

2-Títol:

Regles bàsiques per al coneixement de la veritat

3-Comentari i comparació:

L'autor ens mostra quatre regles per a conèixer la veritat. Aquestes quatre regles corresponen al seu mètode:l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la revisió i l’enumeració.
La primera afirma que a través d'allò que és evident podem conèixer quelcom que sigui veritable. La segona explica que hem de dividir qualsevol dificultat i analitzar cada part per arribar al coneixement. La tercera regla esmenta que a partir de pensaments simples podem arribar als pensaments complexos. I l'última diu que s'ha de revisar i enumerar les regles anteriors per així arribar al coneixement de la veritat.
Descartes és un autor racionalista, que el coneixement es basa en la raó, no en els sentits. Per tant podem comparar la seva teoria amb la dels empiristes, que afirmen que el coneixement el podem obtenir a través dels nostres sentits.

Projecte 3 (influències)

2010-02-04T04:57:00.000-08:00

Influències presents en el pensament de Foucault

El com concep la història, és una de les pedres angulars del seu pensament. Allí sorgeix una de les ruptures que introduïx amb la tradició sorgida en el segle XVIII, que encara es troba molt arrelada en el camp de les ciències socials. Mentre la continuïtat històrica, la racionalitat creixent, va ser adoptada d'una manera gairebé natural, definint el que s'agrupa sota la denominació de modernitat, els passos de Foucault s'encaminen amb altre rumb. En aquest punt no és totalment original, sinó que es nota en particular la influència del pensament científic contemporani, així com els aportis dels filòsofs Nietzsche i Heidegger.

Del primer, qui marca una influència major, prendrà, prioritàriament, la genealogia com mètode de construcció de l'històric i del segon la imatge del "ser situat". Malgrat això no pot reduir-se les influències rebudes a les esmentades. El pensament de Marx, en particular a partir de la visió de Althusser, també pot ser trobat dins del seu pensament. El discurs elaborat sobre el poder és en bona resposta a l'elaboració althusseriana dels Aparells Ideològics d'Estat (AIE). Aquests no representen, segons el parer de Foucault, sinó un aspecte parcial de les relacions de poder que es presenten en el desenvolvimiento social. La seva estructura i continguts, no poden ser referenciats exclusivament a l'estructura econòmic-política. Sí acorda que institucions presentades com espais neutres dintre de la societat, en realitat manejaven dimensions ideològiques i exerceixen formes de poder que es projectaven sobre els individus. Fins a ara l'organització escolar era situada pels teòrics marxistes com formant part d'una manera vaga de la superestructura. Però l'escola i la cultura en general necessita nous camins de abordaje. Tenen un rol dintre del funcionament social molt diferent al de receptáculo passiu de determinacions externes. De manera d'omplir el buit que es produïx, recorre a l'aporti de Weber, si bé curiosament no és esmentat en les seves obres. La importància de les construccions culturals per a explicar el comportament humà d'un determinat període, està present en tota la reflexió de Foucault. Heidegger va criticar el que va cridar "el nostre actual enteniment de ser tecnològic". El pensament de Foucault va explorar els models canviants de poder dintre de la societat i com el poder es relaciona amb la persona. Va investigar les regles canviants que governen les afirmacions que poden ser preses de forma seriosa com veritables o falses en diferents moments de la història. Va estudiar també com les pràctiques diàries permeten a la gent definir les seves identitats i sistematizar el coneixement; els fets poden ser entesos com productes de la naturalesa, de l'esforç humà o de Déu. Foucault afirmava que la concepció de les coses té els seus avantatges i els seus perills.

Entre els pensadors que van influir de manera important en Foucault destaquen:

-Louis Althusser (anteriorment esmentat) és un estructuralista francès, filòsof marxista i en algun moment mestre de Foucault.
-Georges Bataille. Polític francès seguidor de Nietzsche i filòsof de l'estètica.
-Georges Canguilhem fou un historiador de la ciència francès.
-Gilles Deleuze. Filòsof francès. Un gran amic i aliat de Foucault a principis dels 70 .
-Georges Dumézil. Estructuralista mitologista francès, conegut per la seva reconstrucció de la mitologia Indus-Ària.
-Jean Hyppolite. Acadèmic francès expert en Hegel. Va ser mestre de Foucault en algun moment del seu khâgne.
-Karl Marx. La influència de Marx va dominar la vida intel·lectual francesa de 1945 fins a finals dels 70. Foucault va tenir freqüents diferències amb els marxistes, però deia citar a Marx sense admetre'l, com una espècie de joc.
-Maurice Merleau-Ponty. Filòsof francès, en algun moment mestre de Foucault. Fenomenologista que va contribuir considerablement a la popularització del estructuralismo de Saussure dintre de la comunitat filosòfica.
-Roland Barthes. Crític literari post-estructuralista francès molt proper a Foucault en algun moment. Les principals influències en el pensament de Foucault van ser els filòsofs alemanys Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger.

Activitat 16 Sant Anselm de Canterbury o Sant Tomàs d'Aquino

2010-01-20T10:07:00.000-08:00

El filòsof de Canterbury defensava una filosofia, teològica on exposa l'argument ontològic on demostra l'existència de Déu mitjançant una prova racional d'admisió universal. Aquesta prova segons ell deia que Déu exposat com “L'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat” existeix necessàriament ja que si fos el contrari es podria concebre un altre ésser idèntic a ell amb l'existència afegida.

Sant Tomàs però proposa, per poder demostrar l'existència de Déu, cinc vies per demostrar la existència del Creador. La primera via anomenada via de moviment, diu que tot el que es mou és mogut per un altre i per arribar a un primer motor, un acte pur, que no sigui mogut per ningú i aquest motor és Déu. La via de la naturalesa, la segona via, enten que per arribar a Déu, cal admetre una primera causa eficient, i que aquesta causa està anomenada com Déu. La tercera via parla sobre la possibilitat dels éssers per tant cal que en la naturalesa esxisteixi un ésser necessari; un ésser que no tingu causa en la seva necessitat fora de si mateix sinó en si mateix, doncs aquest ésser és Déu. La quarta via exposa que si existeix quelcom vertader allò noble, causa de bondat i de totes perfeccions aquest és Déu. La última via, parla d'un ésser summament inteligent i aquest és Déu.

Doncs bé un cop exposades breument les dues teories, crec que, sota el meu parer, la teoria més coherent és la de Sant Anselm. Si dues persones independentment a les seves creençes parlen d'un Déu perfecte, un Déu creador, el màxim, això es que deu a que aquest Déu existeix. En canvi, el plagi de Sant Tomàs d'Aquino, fa que el seu argument pobre en arguments propis d'ells, fa que no tingui arguments que puguin fer més creible la seva teoria. Prefereixo la creativitat amb racionalitat que una adquisició argumental per part del teolèg d'Aquino.

Activitat 15 Carta a Meneceu (Epicur)

2010-01-11T09:25:00.000-08:00

1- Idees principals:

L'autor, en aquest, text principalment parla dels desitjos, plaers i dolors. Primerament, vol remarcar la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo , ja que mai no s’és massa vell/jove per filosofar. A continuació, fa referència a la divinitat que és immortal i feliç, no podem concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Posteriorment parla del bé i el i el mal com a privació de la sensació ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que en angoixi durant l’espera. Finalment, parla dels desitjos naturals i vans, fent referència al plaer com a única finalitat.

2- Títol:

L'hedonisme com a principi vital.

3- Comentari i comparació:

Epicur en aquest text reivindica l'acte de filosofar tan en els vells com en la joventut ja que aquesta és font de salut de l'ànima.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals del fet de viure son el plaer i el dolor.
El primer és el principi i el fí de la vida feliç i l’objectiu de l’esser humà és cercar aquesta felicitat a través del plaer ja que el cos humà te dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor, per què aquest sempre és cuidat per l’home. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a places actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fí.

Aquest text es pot comparar amb Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final de tot , sinó com el final de la sensibilitat, de la vida terrenal, carnal , ergo, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament, el moment esperat per tot filòsof.
Malgrat tot no parla, com plató, de l'immortalitat de l'ànima ni de la seva transmigració.

Activitat 14 Sant Agustí d'Hipona

2010-01-05T10:08:00.000-08:00

1-Idees Principals

L'autor explica que no existeix res més abans del món, ja que Déu va crear el món i el temps junts.
Per tant arriba a la conclusió que Déu és un ésser omnipotent, que ha creat el món i el temps, i l'home que viu en aquest món, que és desenvolupa durant la seva vida, però aquesta també s'acaba. En canvi Déu és etern, i encara que l'home mori ell continua existint.

2-Títol:

Déu creador del món i del temps.

3- Anàlisi i comparació:

En aquest text, l'autor explica la relació que hi ha entre la creació del món i del temps, que diu que els crea al mateix temps. Més endavant diferència a Déu de l'ésser humà. Déu és omnipotent, etern i ha existit en un passat, en un present i existirà en un futur, en canvi l'home viu en un periode de temps determinat, per tant, no és etern.
Sant Agustí defensa la teoria creacionista, que Déu és el creador de totes les coses. Per tant afirma que els éssers que veiem avui dia han estat creats així per Déu i no han patit cap canvi. Aquesta la podríem comparar amb la de Darwin, que diu que les espècies que coneixem actualment han evolucionat d'un avantpassat, i poden sofrir canvis, però aquest són molt lents.

Activitat 13 Aristòtil (text 12)

2009-12-10T06:48:00.000-08:00

-Idees principals:
En quest fragment s'explican exemples el canvi d'un estat a un altre segons Aristòtil. Amb aquests exemples intenta explicar la situació inicial d'aquell estat: el terme subjecte de la generació, i la final que és allò que vénen a ésser les coses engendrades. Finalment, conclueix dient que malgrat haver quelcom engendrat no significa que aquest puguir subsistir per obligació, i com exemple esmenta el cas de la subsisció de l'home.
-Títol:
Els canvis aristotèlics
-Comentari
Aquest text és d'Aristòtil és un tractat sobre la natura. En aquest fragment Aristòtil ens dóna a entendre que els ésser naturals, com ara nosaltres, tenim un principi de moviment, és a dir que patim canvis, que són inegables que fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat. Si ens fixem, aquest trànsit d´estats es basa en els contraris: de l´home no-lletrat a l´home lletrat. Per tant sense l´existència d´un no en sorgeix l´altre. Mitjançant aquests exenples Aristòtil ens presenta les argumentacions del ésser i no-ésser: primer, l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i menys pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir res. Però d´un ésser relatiu en pot sortir l´ésser. Per això, en aquest fragment se´ns està explicant el moviment a partir de la reflexió següent: el moviment és l´acte d´un ésser en potència en tant que està en potència i que per això, podriem dir, que sempre estem actualitzant potències.

Activitat 12 L'ou o la gallina

2009-12-03T06:07:00.000-08:00

És una pregunta que dona possibililtat a un gran ventall de respostes. Jo penso que no ho puc arribar a saber mai, ja que si algú s'atrebeix a afirmar que primer és la gallina, aquesta gallina d'on surt, haurà de sortir d'un ou previ i això també es pot aplicar de la mateixa manera amb l'ou com a primer esdeveniment. Doncs bé, si m'hagués de decantar, afirmaria l'existència primera del ou ja que sense aquest segur que no podria sortir una gallina.
En conclusió, aquesta qüestió fa referència a la física d’Aristòtil ja que aquest assegurava que hi havia un canvi en els éssers naturals, i considerava que el canvi era el pas d’un estat, la privació o en aquest cas l’ou, a un altre, la forma o la gallina. L’ou és la privació perquè és allò que no és i que pot arribar a ser i la gallina és la forma, que és el resultat del canvi de la privació. Per tant, l’ou i la gallina és una altre exemple, del canvi dels éssers naturals de la teoria de la física aristotèlica.

Projecte 2

2009-12-01T12:32:00.000-08:00

Segle Xx 2

View more presentations from piliadri.

EIX CRONOLÒGIC DE L'ÉPOCA QUE VA VIURE MICHEL FOUCAULT

-1914 Es produeix el crim de Sarajevo (Francesc Ferran).
-1914 Esclata la Primera Guerra Mundial.
-1916 Einstein formula la teoria de la Relativitat.
-1918 Mor el tsar rús Nicolau II i es crea Revolució soviètica i la URSS.
-1918 Finalitza la Primera Guerra Mundial.
-1919 És signa el Tractat de Versalles.
-1921 Einstein reb el Premi Nobel de la Física.
-1924 Mor el rús Lenin.
-1927 Primera trucada telefònica trasatlàntica de Nova York a Londres.
-1927 Es signa la convenció sobre l'esclavitut.
-1931 Es crea la segona República espanyola.
-1936 S'inicia la Guerra Civil Espanyola.
-1939 Finaltza la Guerra Civil Espanyola.
-1939 Comenza la Segona Guerra Mundial amb l'invasió de Polònia.
-1941 Els jueus pateixen un greu genocidi.
-1945 La Segona Guerra Mundial finaltza amb la derrota del tercer Reich.
-1945 Amèrica fa explotar dos bombes atòmiques(Hiroshima i Nagasaki).
-1945 Es crea l'Organització de les Nacions Unides.
-1946 Té lloc el judici de Nunemberg.
-1946 Comença la Guerra freda
-1947 L'India s'independitza
-1948 Proclamació de l’Estat d’Israel
-1949 Independència de Indoxina
-1949 Primera Guerra araboisraeliana
-1950-1953 Guerra de Corea
-1950-1960 Guerra de Nigèria
-1954 Independència de Laos i Cambodja
-1956 Segona guerra araboisraeliana
-1956 Independència del Marroc
-1957-1975 Guerra del Vietnam
-1960 Crisi dels míssils a Cuba
-1967 Conflicte de Cambodja
-1967 Tercera guerra araboisraeliana (Guerra dels Sis dies)
-1970 Torna la tensió que van revifar les tensions dels anys de la Guerra Freda.
-1973 Quarta guerra araboisraeliana
-1973 Crisi del petroli
-1975 Fi de la guerra del Vietnam
-1975 Fi de la dictadura espanyola
-1979 Invasió soviètica de Afganistán

Activitat 11 (Redacció)

2009-11-30T11:51:00.000-08:00

Quin pensament creus més coherent?La meva posició no es troba dogmaticament sinó que si m'he de decantar cap a un dels dos filòsofs seria cap la teoria d'Aristòtil.
La teoria de Plató, aquella que diu què existeixen dos mons:un d'intel·ligible on trobem les idees, tot allò que són en si les coses i totes estan lligades a la idea de bé, un altre que seria el món de les aparences, aquelles on només trobem les representacions de les idees què es troban al món anterior. Doncs bé, aquesta teoria, en l'època on ens trobem, una època materialista,pragmatista i capitalista, és possible que això esmentat anteriorment no tingui ni cap ni peus. Perquè un cosa en sí, l'essència, ha de trobar-se essencialment en un món intel·ligible que ni s'ens mostra ni tampoc té interés en que nosaltres, els transeunts, ens fixem en ella per veure les seves qualitats i la seva existència. Per exemple, si la bellesa és una idea perfecte, pura, indestructible, perquè ha de ésser imitada per les aparences si les coses no són en si mateixes res, ergo si és perfecte en sí, no seria capaç de evitar aquest plagi per ser únic.
Per això penso que com diu Aristòtil, les coses què són belles són belles en la seva essència, i aquesta essència ha de ser concupiscible, per tant per saber si quelcom es bell o la bellesa en si directament hem de veure una cosa bella, no una cosa que presenta una aparença bella. Per tant per saber una qualitat la hem de veure directament i no pas per aparences, ja que aquestes aparençes al ser aparençes poden deixar de ser-ho.

Activitat 10

2009-11-19T09:01:00.000-08:00

Esquema del Fedó

Disculpeu però no es veu gaire bé. Gràcies

Activitat 9 (El coneixement és una reminiscència)

2009-11-18T03:25:00.000-08:00

1- Idees principals:

En aquest diàleg de Menó , ens parla principalment que l’ànima es transmigra periòdicament (com ja deien els pitgòrics) i que l’ànima ho coneix tot i que l’home només ha de recordar aquests coneixements, procés al qual se li anomena aprendre. , i la idea principal del text és la relació entre el conèixer i el recordar Per això l’home pot arribar a un coneixement absolut a través del record, o sigui, un aprenentatge continu té un coneixement no del tot oblidat.

2- Títol:

Relació estreta entre el coneixement i el record.

3-Comentari:

Aquest text parla sobre un dels mitjans per accedir al coneixement de les idees que el filòsof ens planteja: la reminiscència.
També del coneixement entès com un record, d’allò que ja havies conegut anteriorment, conegut per una ànima que s’ha anat reencarnant periòdicament i que abans de que aquest fet succeís ja hauria estat conegut anteriorment per l'ànima en el món de les idees. Per aquest motiu estableix una relació entre coneixement, entre aprendre i un resum de records no oblidats per l’ànima i que perduren gràcies al contacte amb el món sensible i la tècnica de la dialèctica i mètode racional basat en el diàleg i a donar llum al record d’aquestes idees (maièutica). Per això on el text diu que com la natura guarda parentiu amb si mateixa. Aquest record de l’ànima del qual parla Plató es pot aconseguir a través del contacte amb les coses sensibles per accedir al coneixement de les idees en la teoria de les idees de Plató.

Activitat 8 (El mite de la caverna a l'actualitat)

2009-11-09T10:40:00.000-08:00

El mite de la caverna Platònic es troba molt present en diferents suports telemàtics per exemple.

Hi ha certes persones a l'actualitat que, dintre del mite de la caverna les podriem associar com els presoners, encadenats al fons de la caverna i que tenen com a úniques capacitats cognocitives les aparençes i no la realitat, necessiten per al seu desenvolupament social i moral, una realitat virtual inventada per poder-se sentir més segurs i cómodes.És el cas de les persones que estan molt influenciades i enganxades a les reds socials que actualment estan molt vigents.

I es que la realitat virtual, coneguda com la representació de les coses a través de mitjans electrònics i es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació de que allò representat és real i en la que sovint es pot interactuar amb elements que envolten l'usuari, que els ajuda a crèixer com a éssers està relacioant amb el món sensible què menciona Plató

Dit d'una altre manera, si el medi on aquestes persones es senten més segures és un medi virtual, direm que aquest no es troben en el món de la ciència sinó en el món de l'opinió.

El presoner que s'aconsegueix escapar de la caverna serien les persones que no depenen d'aquesta realitat són els que aconseguirien arribar a ser reals i no ser meres aparençes.

*Imatge extreta del videojoc "Assassins creed II" on l'usuari és posa en la pell d'un jove ciutadà de l'Itàlia del Renaixement

El mite de la caverna amb relació amb la pel·licula cinematogràfica "màtrix"

2009-11-02T04:54:00.000-08:00

Vídeo que relaciona el mite platònic amb màtrix

Activitat 7 (El mite de la caverna)

2009-10-30T09:55:00.000-07:00

Plató emprén una conversa amb Glaucó per fer-li veure la situació de l´ésser humà davant el coneixement. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l'existència de dos mons separats, dos mons els quals regeixen tot: el món de la idees (món intel·ligible) i s'arriba gràcies a la separació de les coses sensibles de les que són reals i el món sensible (món de les aparençes) del qual es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.
Els esdeveniments suceeixen de la manera següent:Uns homes es troben lligats en una caverna des que van nèixer i de tal manera que només poden estar-se quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d'aquests, la llum d´un foc que crema lluny i en un pla superior, de manera que entre el foc i els encadenats hi ha un camí superior situat més a dalt. De sobte, uns homes transporten tota classe d'objectes: estàtues d'homes i animals, fets de diversos materials (ceràmica, fusta...). Part d'alguns homes parlen i d'altres romanen en silenci.En primer lloc, els homes que romanen lligats creuran que l'autèntica realitat és aquella formada per les seves pròpies ombres i les dels objectes que prèviament eren transportats, per això aquests individuus creuen que el món real és aquell que veuen i capten a través dels seus propis sentits. En segon lloc, Plató planteja la situació següent: un dels homes és alliberat i surt a l'exterior de la caverna de manera que la llum del Sol li causaria tal resplendor que li costà adaptar la vista, més tard buscaria les ombres per no quedar cec, tot seguit veu les ombres reflectides al aigua que aquesta indica que poc a poc s'estan allunyant de les aparençes pures i s'apropen més cap a l'essència de les coses i finalment s'atreveria a mirar les coses de forma directa i així poder admirar el món.A continuació, l'home alliberat és obligat a entrar novament a la caverna i explica als seus companys que viuen en una realitat falsa basada en l'existència d'aparençes que ofereix la sensibilitat. Conseqüenment, els seus companys li prenen per boig i li amenacen amb la mort si s'atreveix a lliberar-los.Els companys de l'home alliberat actuen com a ignorants.
En aquest mite, Plató introdueix una sèrie de símbols que s'aproximen a la realitat.Relaciona els presoners amb els éssers humans i amb les seves capacitats cognocitives,les ombres les relaciona amb les aparences que ens aporten el sentits, les coses naturals que els presoners no veuen perquè es troben dins la caverna, estan relacionades amb el món de les idees, la idea del bé està representada pel Sol, el presoner que s’allibera i accedeix al món real, serà el que intentà portar als altres a coneixer-ho, i per tant fent de mestre, representarà el filòsof que es l'unic que aconsegueix arribar a les idees avançs de morir.

Activitat 6 (text 4)

2009-10-26T08:35:00.000-07:00

L'intel·lectualisme moral socràtic

1- Idees principals

Les persones creuen que la ciència no té cap tipus de poder, que aquesta no existeix en l'ésser humà, sinó que el que posseix en si mateix l'home no es aquest coneixement universal, necesari i inmutable és quelcom diferent a la ciència, passió, amor i tenen temença ja que creien que la ciència desplaça d'un lloc a un altre gràcies a totes les forçes.També és pregunta si la ciència és això o és quelcom que domina l'home i així aquest ho fa tot segons la ciència perquè és la millor manera d'entendre la vida.

2- Títol

La ciència guia els homes.

3- Comentari

La gent creu que la ciència, no té cap força com apunta en el text, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal inmutable i necesari sinó creuen en que l’home actua o es encomanat per altres concepte més pròxims a la opinió com són l’amor, l’enuig, el plaer, la temença. També entén un mètode definir uns valors que són la base de formació de l’home en aquests i és l’única via per saber actuar bé o correctament, ja que segons Sòcrates només actua bé aquell que sap que és el bé en si mateix de manera intel·ligible, " aquell que coneix el bé i el mal no es deixa gobernar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena", per tant, si no sap el que és el bé intependenment de la ment, sense tenir en compte les coses bones o el mal no podrà actuar, per aquest motiu Sòcrates defensa intel·lecttualisme moral que es basa en la teoria que diu aquells que no saben el que és el bé i actuen malament, no es pot considerar com a una mala persona sino com a ignorant i per això la ciència que proporciona aquest saber.

4- Comentari

El Fragment anterior de Sòcrates es relaciona amb l'intel·lectualisme moral, mètode en el que l'autor es preocupa per definir els conceptes morals per fer possible el diàleg. Només coneixent el significat real i només coneixent el bé pots actuar bé.

Activitat 5

2009-10-06T09:09:00.000-07:00

Un paisatge de paraules

Aquest nou concepte de saviesa emergeix d'una situació històrica i cultural que obliga a reflexionar sobre els conceptes fonamentals que havien començat a configurar-se en els primers passos de la filosofia grega.

A. Naturalesa

En el fons d'aquesta paraula hi ha, institucions importants de la interpretació del món: el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa. Efectivament, el canvi de les estacions o els batecs són independents de la voluntat humana.

B. Llei

La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa: les lleis són aquelles prescripcions que fan els homes pero organitzar la vida col·lectives i, per tant depèn de les opinions dels mortals, de les seves convencions.La naturalesa determina la nostra realitat; però la llei es deu a principis regits per una manera humana de buscar l'equilibri i l'harmonia, com és la justícia, un invent humà.

C. Tècnica

La tècnica és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell: Vaixells, arcs...Aquests nous objectes responien a determinades necessitats i amb ells es completava la insuficiència de la naturalesa humana.
Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.
Naturalment, la tècnica brotava de les necessitats de l'home; però també la interpretació amb la qual es manejaven aquestes necessitats.

D. La ciutat

la ciutat no és tan sols l'espai concret on es desenvolupa la vida dels homes,sinó un espai abstracte:una mena de xarxa en que es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.La ciutat és una empresa col·lectiva, en què l'impuls essencial és la necessitat de convivència,d'harmonia.

E. Llenguatge, raó, pensament

El logos és una realitat peculiar: la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa; la naturalesa o els productes de la tècnica són davant dels nostres ulls, però el logos és una realitat inaprehensible com a tal realitat.
Al lógos, en principi, el sentim però no el veiem.Encara que tingui un fonament real, com és la boca i la llengua que articulen els sons, tot el món de significats que ens obren les paraules és quelcom que es forma i es consolida en el fons de la nostra interioritat.Utilitzant una expressió moderna diríem que el món del logos es troba en la nostra conciència personal.
Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula.
Allò que diem posa en jox la totalitat de nostre ésser, en funció d'aquesta possible veritat que podem expressar.Perquè, efectivament, el llenguatge que obre el món de les relacions humanes també pot tancar-lo, ocultar-lo i tergiversar-lo.Aquest fet fa que l'ésser humà sigui concient amb allò que fa o diu.

F. Educació.

En funció d'aquesta ruptura entre el fer i el dir, eks sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició.La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació.Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.El bé la justícia, la veritat, el logos eren formes que, en les diverses expressions, tancaven una idea de l'existència humana i de una manera de entendre els problemes.

G. La veritat

La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. Però amb els sofistes, la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn, en cert sentit, de les formes de la proposició. Amb això, la veritat comença a ser l'expressió de ambigüitat de la vida, de les possibilitats de l'existència.
Però en definitiva, la veritat quedarà ja lligada a la demostració, ja que la veritat ha de ser provada i argumentada.

Projecte 1 (Michel Foucault)

2009-10-05T11:47:00.000-07:00

Michel Foucault, (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984), va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France a la qual va donar el títol d'Història dels Sistemes de Pensament.
vida
Va fer estudis de filosofia i psicologia a l'École Normale Supérieur. Després d´acabar-los ensenya filosofia a llocs tan diversos com Lilla, Upsala, Varsòvia, Hamburg, Sao Paulo i Tunis entre d´altres. Doctorat en Filosofia per la universitat de la Sorbona, finalment es convertí en professor del prestigiós Collège de la France el 1970. Precisament des d´eixa època, tot just després de maig del 68, començà a participar en diferents grups marginals i alternatius de lluita política i social, sense adscriure´s, però, mai als grans partits ni als grans sindicats. Així, fundà en el 71, amb Naquet i amb Domenach el GIP(Grup d´Information Prisons), lluita que s'englobava dins dels moviments de reforma penitenciaria de l'època. El 1975 va estar expulsat de l' Estat Espanyol quan acudí, junt amb altres intel·lectuals a protestar per la condemna a mort de 5 militants d' ETA i del FRAP (darrers ajusticiats amb la màxima pena del franquisme). El 1984 va morir de sida.

Obra
Michel Foucault ha estat catalogat dins l'estructuralisme i, dins de la postmodernitat. La primera etiqueta va estar rebutjada pel propi Foucault. En qualsevol cas, la seva filosofia té prou relleu per no requerir etiquetatges. Molt influenciat pel Friedrich Nietzsche i per Martin Heidegger segons ell mateixa reconeixia, així com també per Kant i pel seu contemporani i amic Gille Deleuze, el seu pensament es troba centrat sobretot al voltant de dos temes: a) repensar la història per tal de comprendre el present (fer una "ontologia del present" segons paraules seues) i b) Deixar al descobert les classificacions que sobre el saber, i, sobretot, allò que s´ha anomenat "ésser humà" s´han fet, especialment, des del segle XVII fins ara. Al respecte es podrien distingir tres etapes.

Primera etapa:
La primera seria l´arqueològica (1960-1970); període del qual són Història de la follia en l'època clàssica. L´arqueologia del saber i Les paraules i les coses. Allò que és característic d´aquesta època és un qüestionament i repensament del saber relatiu a allò humà. Foucault arriba a afirmar que l'ésser humà és un invent recent. Aquesta etapa podria haver estat influïda pel seu amic "historiador de la filosofia" François Châtelet.

Segona etapa:
La segona etapa seria la genealògica (1970-1980). D´aquesta època són Vigilar i castigar (1975) i el primer volum de la Història de la sexualitat (1976). Focault, inspirant-se en Nietzsche, utilitza un nou mètode de fer història. Aquest es caracteritza per intentar eliminar tota metafísica de la història. Una premissa fonamental és no intentar reconèixer en el passat el nostre present imaginant una mena de continuïtat històrica. La genealogia aspira, més aviat, a evidenciar la dispersió dels elements històrics, la seua diversitat i heterogeneïtat sovint irreconciliable. A diferència de la història tradicional, la genealogia no construix identitats, sinó que evidencia la ficció d´aquestes. La genealogia, a la manera de Nietzsche i Heràclit, concep al passat com canviat i en permanent lluita. La tasca de la genealogia és evidenciar els bàndols en lluita, però no com a parts amb certa continuïtat a la manera hegeliana (amo i esclau) o marxista (burgès i proletari) que caminen cap una reconciliació o síntesi, sinó com a faccions que poden mutar, desaparèixer o canviar-se els papers. L´esdevenir pot ser entès aleshores com una mena de carnestoltes. A aquesta prolífica època de Focault pertanyen les seues investigacions sobre l´hermafrodita Herculine Barbin (Herculine Barbin anomenat Alexina B., 1978), sobre el criminal Pierre Rivière (Jo Pierre Rivière, havent estrangulat a ma mare, la meua germana i el meu germà...(1977) així com sobre Jeremy Bentham i el seu panòptic, concepció tecnològica per a la vigilància i el control de grans masses sobre la qual es basen les societats desenvolupades, i sobre la qual estigué Foucault el primer en cridar l´atenció.

Tercera etapa:
La darrera etapa (1980-1984) seria la de la cura de si o les tecnologies del jo a la qual pertanyen els dos darrers volums de la Història de la sexualitat (1984). En aquesta, Foucault després de dues etapes caracteritzades per pensar les categories, les tecnologies i les narracions amb les quals s´ha atrapat el "jo" recupera el concepte de cura de si de Sòcrates i, seguint la pregunta kantiana es planteja "qui sóc jo" però en aquest moment concret de la història, tot just amb l' objectiu de prendre consciència i alliberar-se.

Enllaços:
http://www.epdlp.com/texto.php?id2=524
http://www.epdlp.com/texto.php?id2=523
http://www.epdlp.com/texto.php?id2=2008

Activitat 4 (Redacció)

2009-10-02T07:46:00.000-07:00

Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

Sota el meu parer crec què no podem arribar a conèixer la veritat absoluta.Pot sonar una mica escèptic però penso que només tenim veritats parcials o circumsatancials què podem rebre o percevir gràcies als nostres sentits.Realitzar-se aquesta pregunta és tenir una mena de lluita de les dues principals fons que ens proporcionen els coneixements.La primera font i per a mí la més important és la raó la qual ens mostra com són les coses deixant a un lloc les essències, entitat o substàncies que presenten les coses.La segona els sentits capaços de crear primeres imprecions perfectes fins al punt de què sembla que el que ens mostri aquesta sensibilitat, és quelcom cert i real També penso que hi poden apareixer veritats universals que és quelcom acceptat per un nombre elevat de persones com por ser que el sol és un astre que dona llum i calor a la terra.Per acabar voldria dir que per mi la veritat absoluta no és present mai i què potser amb el perspectivisme proposat per José Ortega y Gasset podrem trobar una veritat universal

Activitat 3 (textos de Parmènides)

2009-09-27T07:36:00.000-07:00

1- Idees principals:

Parmènides tracta en aquest sobre las dos vies de recerca, la primera la que ell anomena la del que és i no-ésser, és a dir , la ruta de la veritat també refelctida al text i la segona es la que podriem dir que es la de la opinio.També parla del ésser en les seves caracteristiques.
2- Títol:

Les vies Parmedianes
3- Comentari:

Parmènides en aquest fragment del poema de Parmènides, fa referència a dues vies com a coneixement essencial, les quals són la via de la veritat i surt al text reflectida com "l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l'acompanya" i fa referència a l'ésser i els seus coneixements i en la segona via citada com:"que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar" reintrodueix les aparençes.Parmènides defensa que el que és, és l'ésser i que aquest ésser es racional i que les aparençes ens donen imatges plurals i mutables i que no pateixen cap mena de canvis per a ell. Heràclt defensa una postura molt relacionada amb el logos, ja que creu que tot canvia i no hi ha res etern. També creu molt en una llei universal del logos( l'entenem com a raó, proporció....) que regula tot el moviment de la realitat conduint-lo cap a la harmonia y unificant així els elements oposats, i tot ho redueix al foc i a la llei de contraris.

Activitat 2 (textos d'Heràclit)

2009-09-23T07:24:00.000-07:00

1.1 Idees principals:

Aquest text d'heràclit d'efes ens parla sobre tot d'una raó sobre humana que fa que tot es regeixi sobre aquesta incògnita. També ens parla sobre una inconcluència o millor dit una contrarietat de fets com es el cas oblidar el que fan desperts, tanmateix torna a mencionar allò que en diem de la llei de l'oposició d'elements contraris.Tot canvia i no hi ha res etern.Fa una referència al logos i de fet la major part per no dir tota del text anterior fa referència al logos

1.2 Títol:

La raó contrària

1.3 Comentari:

Heràclit defensa en aquest text una postura molt relacionada amb el logos, ja que creu que tot canvia i no hi ha res etern. També creu molt en una llei universal del logos( l'entenem com a raó, proporció....) que regula tot el moviment de la realitat conduint-lo cap a la harmonia y unificant així els elements oposats i això es veu reflectit al text cuan parla literalment de "Els contraris s'harmonitzen i , de la diversitat , en resulta, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia"Aquesta teoria té un unic tret en comú amb el pensament d'anaximandre i es el següent. Anaximandre reduiex tot al ápeiron tal com ho fa heràclit reduint-lo tot al foc i a la llei de contraris.Són filòsofs monistes.Malgrat això, tenen moltes coses diferents i que els fa comparables com es el cas de que el centre per Anaximandre és el ápeiron, per Heràclit es la lluita de contraris totalment necessària per la vida dels éssers humans.

Activitat 1 (Pàg 24) 2n Batxillerat

2009-09-19T07:08:00.000-07:00

Al principi l'autor ens parla: "D'allà d'on ve el naixement del éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat". La primera part es pot interpretarcom a : l'autor no sap o no vol explicar en el text quin és el nostre origen i fins i tot per què naixem o com, és a dir, que ell sap que naixem i sortim. Però del que si està segur és del procés següent: Primer naixem i amb el pas del temps morin, no hi ha res infinit. Però no morim perquè sí, sinó perque hi ha una de força superior que ho determina, per així ordenar un desordre provocat per l'ésser a través de la injustícia i altres cualificatius.

Comiat

2009-05-29T14:26:00.000-07:00

Doncs aquí em comiado de tothom que ha pogut seguir el meu bloc de filosofia i espero que os hagi agradat la meva forma de treballar i ha sigut una experiència bonica de fer la filosofia d'es d'un altre punt de vista.

BON ESTIU I GRÀCIES

Felicitats campions

2009-05-28T14:24:00.000-07:00

COPA, LLIGA I CHAMPIONS!

Power point tema 13

2009-05-22T14:15:00.000-07:00

adria.manzanares

View more OpenOffice presentations from adria.manzanares.

Aquí os deixo el meu power point sobre el tema 13, espero comentaris
Adéu.

Text sobre Marx

2009-05-20T14:22:00.000-07:00

Títol

L´estat modern i l´estat de l´antiguitat

Idees principals

El reconeixement de l´esclavitud en l´època antiga i el reconeixemnt del drets morals en l´estat modern tenen la mateixa significació. La base de l´estat modern és la societat civil i l´individu d´aquesta mentre que en l´estat de l´antiguitat era l´esclavitud.

Comentari

Segons l´autor, el reconeixement dels drets humans en l´estat modern té el mateix nivell de importància i valor que el reconeixement de l´esclavitud en l´estat de l´antiguitat. Pel que fa aquesta afirmació, hi estic totalment d´acord perquè la societat es basava gairebé en un poder absolut, és a dir, només havia uns pocs que tenien aquest i poder i la resta, que era la majoria de la població, es sotmetia a aquest poder fins al punt d´esclavitzar-se per aquell sobirà o givernador, quedant totalment exclosa de qualsevol dret. Avui dia, la situació ha canviat totalment, perquè ara teòricament tots som iguals davant la llei i la justícia, sense tenir importància el lloc d´origen i la classe social de l´individu, i la majoria gaudim d´uns drets mínims, però exceptuant algunes persones que viuen en determinades regions del món.

Doc 3 pàg 214

2009-05-06T14:14:00.000-07:00

Ciutadania democràtica

1-De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres, també els marginats, siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no discriminat.

2-Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè és propi ciutadà.

3-A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?

I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?

Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?

L´autor és partidari d´acceptar altres cultures que no siguin les nostres, però no barrejar-les.

Llavors, aquests modes d´entendre la democràcia són excloents, sobretot, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que han de limitar fets, tradicions i festivitats de la seva cultura perquè els habitants d´aquest nou territori tenen la seva pròpia cultura.

Dilemes morals (2)

2009-04-27T14:11:00.000-07:00

Què ha de fer el professor?

Crec que li hauria de pujar la nota ja que a ell no li repercuteix en res. Sé que és injust perquè llavors tots els companys voldrien el mateix, però si realment són bons companys i saben que l'alumne s'ha esforsat i que s'ho mereix, no dirien res.

1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: L'alumne podria fer medicina

No Pujar-li: La resta d'alumnes podrien sentir-se indignats i discriminats.

2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?

Sí, el conflicte es troba en que allò que li aporta felicitat a l'alumne no és just per a la resta, independentment de que tots tinguin la nota que es mereixin, repeteixo que els companys valoren l'esforç de la companya i la infelicitat que li pot causar no poder dedicar-se al que destija.

3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarista de l’acte li posaria la nota per les conseqüències, en canvi l’utilitarista de la regla no li posaria perquè no seria just.

4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarista de la regla?

Pujar la nota a tots els alumnes o a cap.

Dilemes morals (1)

2009-04-27T14:05:00.000-07:00

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?

No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que tots els treballadors d´aquesta empresa que es dedica a la tala d´arbres, i totes les empreses contaminants del món, haurien de deixar aquesta feina.

2.Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, però crec sincerament que la majoria de gent no les duur a terme i per tant, per la nostra manera d'actuar, es indiferent si les tenim o no perquè penso que actuem de manera egoista.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?

No, perquè això generaria pobresa a nivell general en tota la població i provocaria migracions cap a les ciutats. A més si és el seu mètode de subsistència haurien de mirar de respectar-lo perquè l'acció d'aquest poble, és única i caldria més esforç per part de la humanitat

4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?

Fent un trasllad de algunes fàbriques concretes..

5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?

De tots, perquè aquesta responsabilitat és una balança on l´acció del govern i els individus ha d´estar equil.libri.

6. Què hi diria un utilitarista?

Doncs que s´hauria de continuar amb la tala, perquè hi ha un gran nombre d´individus que es beneficien.

I un representant de l´ètica dialògica?

Traslladar treball a aquests pobles perquè els treballadors que es dediquen a la tala d´arbres deixin aquest ofici i es dediquin a una altra cosa que no perjudiqui a la natura.

Definicions

2009-04-24T14:02:00.000-07:00

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.

Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.

Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.

Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.

Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)

Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.

Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.

Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.

Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

Doc 9 pàg 200

2009-04-14T13:49:00.000-07:00

Títol

Éssers sense preu i amb dignitat

Idees principals

En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. El que es refereix a les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial, però allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.
La moralitat és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix, i juntament amb la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

Comentari

L´autor diu tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat per quelcom igual o equivalent, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
Però allò que forma la condició perquè quelcom sigui fi en si mateix té un valor ontern: la dignitat.
Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador en un regne de fins.Tots ens hem de tractar com a fins i no com a mitjans per aconseguir un fi últim.

¿Què es millor, ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet?

2009-04-14T09:26:00.000-07:00

Sota el meu parer,aquesta afirmació varia segons les inquietuds de cada persona. Però, primerament, jo crec que Sòcrates insatisfet es refereix a una persona que està sempre intenta trobar respostes a tot allò que l'envolta i totes les inquietuts pròpies d'un esser humà. Si volem enfocar la nostra vida tan sols la nostra felicitat, a ésser guiat per allò establert, i passar el laberint amb la sortida indicada, val més que siguem porcs insatisfets. Però si el que volem és caminar per allà on mai ningú ha a caminat, si el que volem anar més enllà, tot i que de vegades això ens jugui males passades, hem de ser Sòcrates satisfets.

Pàg 195 doc 3

2009-04-01T09:10:00.000-07:00

Títol

La responsabilitat del home per exercitar l'ànima.

Idees principals

La funció de l´home és l´exercici de l´ànima, i que aquesta funció és específica de l´home. L´autor posa com exemple tocar la cítara és propi d´un citarista o bon citarista. Cada acció raonable és realitza segons la virtut adeqüada, i per tant, el bé humà és una activitat de l´ànima conforme a la millor i la més per perfecta de les virtuts.

Comentari

Aquest text és d´Aristòtil que afirma que la felicitat és el fi últim natural (eudemonisme), perquè creu que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada, els fins poden ser mitjans per a un fi últim, que dóna sentit als altres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix. A més creu que la funció de l´home durant la seva vida és practicar, la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic que ens permetrà trobar una altra forma de vida que procuri també la felicitat.

¿La realitat supera la ficció?

2009-03-14T09:01:00.000-07:00

Aquí os deixo una curiosa imatge ,doneu-me la vostra opinió

Ningú fa mal sabent que ho fa?

2009-03-13T08:28:00.000-07:00

Crec que ningú no fa mal sabent que ho fa, no és possible actuar d’una forma sense conèixer si la conseqüència d'aquesta manera d'actuar serà bona o dolenta, ja que cadascú actua segons el seu ideal de vida o com l'han ensenyat a actuar, i sota el meu parer no hi ha cap persona totalment amoral, no hi ha cap persona que no sigui capaç de distingir entre el bé i el mal.

Cadascú s'hauria de donar a sí mateix unes normes o actituts és a dir, hem d'intentar
ser autònoms i ens hem de comportar de manera postconvencional.

Tota persona sap quines són les seves limitacions, on es troba la frontera, i si ha de saltar-la o no, i per tant, sap quines seràn les conseqüències si la traspassa.
Qualsevol, és capaç de jutjar els actes dels altres, de la mateixa forma que també és capaç de jutjar els seus actes i si algú actua de manera de manera dolenta ho fa per ignorància.

Definicions tema 9

2009-03-04T10:44:00.000-08:00

-Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.

-Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

-Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

-Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

-Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

-Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

-Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.

-Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.

-Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.

-Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.

-Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

-Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

-Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

-Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Canço sobre la llibertat - León Gieco

2009-03-03T10:54:00.000-08:00

"L´ésser humà està condemnat a ser lliure"

2009-02-26T10:45:00.000-08:00

Qui creu absolutament en aquesta afirmació defensa una posició existencialista, ja que segons aquesta, l´home és qui determina le seves accions, és a dir té la llibertat de triar perquè com deia Sartre, triem fins i tot quan no triem, ja que molta gent pensa que quan hem d´escollir entre A i B, només tenim aquestes dues opcions,però com bé deia Sartre hi ha una tercera via que és no triar i quan l´esculls acabes de fer una elecció, tot i què també a vegades podem sentir-nos limitats per les circumstàncies.

Jo, personalment no estic d´acord amb aquesta frase perquè defenso que l´home no poseeix una llibertat absoluta i aquesta li pot ser estreta, en alguns casos, per tant no la té des del moment en el que neix fins la mort, la llibertat, segons els qui afirmen aquesta afirmació, és la seva condemna perquè estarà vulgui o no, és irremeiable.

Per a mi, la llibertat és com una condició que dóna sentit a la vida perquè permet expressar les reflexions i meditacions de l´home però de manera absoluta ni quan vulguin. Un cop què actuen amb llibertat s'han de fer responsables del seus actes.

Ja queda menys per el nostre viatge:)!

2009-02-17T10:37:00.000-08:00

si, ja queda menys per el nostre viatge per Holanda, Bèlgica i París
Sortim el dia 18-03-09.

Som o no som lliures?

2009-02-14T10:18:00.000-08:00

Crec sincerament que no som del tot lliures, és a dir, la notra llibertat està mancada una mica. La nostra elecció en teoria depen de nosaltres mateixos.Pregunta que pasa pels nostres caps des del moment en el que els filosofs gregs la plantejaren.Si ens endinssem en una recerca podem trobar molts més arguments a favor i en contra. En el cas dels defensors de que els homes gaudeixen de plena llibertad, unes de les raons aportades són, primera, tenim llibertad d’expressió, ningú ens pot manar allò que debem pensar tret d’algunes persones i segona que tots tenim llibertad d’expressió mentre que en el cas dels defensors de que els homes no gaudeixen de plena llibertad, les raons aportades són que primera, hem de carregar amb les conseqüències dels actes atessos per altres, segona, hi ha gent que no pot decidir per si mateixa a causa d’estar sotmesa a una autoritat, tercera, tots i cadascú de nosaltres tenim unes limitacions. És el cas de les persones quan es troben en una dictadura.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

2009-02-04T10:16:00.000-08:00

Apunts dictats per l'Enric Gil

- És un dels màxims exponents del existencialisme.

- També ho són Heidegger i Jasper.

- Va ser el filòsof de la llibertat.

- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.

- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.

- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).

- Obra destacada: la nàusia

Destí

2009-02-03T10:10:00.000-08:00

Realment ningú sap si existeix el destí. Uns poden estar a favor o totalment en contra, però encara no hi ha hagut ningú que ens digui amb certesa de el destí és quelcom i que existeix. Indubtablement tots tenim un destí? i una fi: la mort. Tot es resumeix a això, naixem i anem morint. D'això és de l'única cosa que podem estar segurs. Personalment, no estic ni a favor ni en contra. Es podria dir que estic en una posició neutra tot i que la meva posició estaría més cap a la vora dels qui defensen qie estem predestinats.No crec en les casualitats, per tant crec que les coses passen per alguna raó. Però tota la nostra vida aquesta influenciada per agents socials, econòmics, politicos? i és possible que aquests influeixin d'alguna manera en les decisions que vam prendre diàriament, les quals al llarg de les nostres vides llauren el nostre futur, és a dir, la nostra per un destí. Un exemple; Un dia les cartes del tarot i et diuen que seràs un metge o qualsevol altre ofici de molt prestigi, diuen que aquest serà el teu destinació. Però com pots arribar a ser un gran metge si no estudies medicina?El destí ha fet que tinguis coneixements de metge des que vas néixer? Tampoc penso que tota la nostra vida, des del dia que naixem està escrita en algun lloc. Que sentit té viure una vida, la qual ja aquesta acabada per algú en algun lloc? Si fos així nosaltres seriem els personatges d'alguna història escrita per algú.La meva conclusió es la següent: Mai arribarem a saber la resposta a aquestes preguntes que tant ens intrigan per tant més val que no continuem formulant-les.

Punts a favor i punts en contra de la llibertat

2009-02-02T06:19:00.000-08:00

A favor:

-Sempre som lliures d'escollir fins i tot quan escollim no escollir.
-És una facultat que posseim des que naixem.
-El nostre pensament és lliure.

En contra:

-No tothom té la mateixa llibertat.
-Hi ha una remota possibilitat de que esxisteixi el destí.
-Si actuem amb llibertat hem de tenir una certa responsabilitat ja que aquesta és una causa d'ella i no tothom la té.

Exemples de fal·làcies

2009-02-01T09:03:00.000-08:00

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar llavors, a més s'anomena sofisma.

1.Preguntes complexes

Una señora va per el carrer i es troba a la seva veïna i li diu que està molt guapa i li diu:
-Encara continues utilitzant la crema anti-edat?
Donant per suposat que la seva veïna l'ha estat utilitzant.

2. Argument ad ignotantiam

Un home d'uns 45 anys li diu al seu fill de 15 anys quan el fill li diu que vol anar a una escola religiosa:
-Com que no s'ha demostrat que Déu existeix; Déu no existeix per tant no hem de creure en ell.

3. Argument circular

La situació que es trobarien molts nens amb les seves mares quan elles li diu
no toquis una agulla que fa mal i ella li torna a replicar perquè te la pots clavar.

4. Argument ad hominem

És la tòpica conversació que pot tenir un pare amb un fill quan aquest ultim vol deixar els estudis per anar-se'n a a treballar.
El pare l'intenta convèncer per què no deixi perquè el món laboral està molt complicat i el fill li contesta:

-Com em pots dir tu que no deixi els estudis quan tu vas fer el mateix que jo amb la mateixa edat?

El pare li respon que ell amb la seva edat no tenia els mitjans suficients per poder seguir estudiant.

5. Argument d'autoritat

L'anunci del producte ACTIMEL diu que estudis recomanen el consum d'actimel cada dia.

6. Argument ad baculum

És el més utilitzat durant totes les campanyes polítiques quan un polític diu:

-Sí no em voteu el vostre poble estarà en crisi

7. Argument ad polulum

Són alguns tipus de anunci publicitari quan surten models per cridar l'entusiasme i fer que s'adquireixin els productes que promocionen.

8. Argument ex populo

Un gran exemple és el següent Quan Galileu va dir que la Terra no era plana sinó rodona, va tenir en contra a tothoma ja que afirmaven sense cap prova que aquesta era plana.
9. Argument post hoc , ergo propter hoc

Quan un jugador com per exemple Samuel Eto'o és canvia cada cop de botes quan no fica un gol, quan el fica, no es canvia les botes.

10. Generalització precipitada.

Diem que tots el catalans són garrepes quan això es totalment fal·làç.

11. Argument del pendent relliscòs

Quan diem que si prens drogues, agafaras la sida i això et portarà directe cap a la mort

Doc 2 pàg 139

2009-01-21T08:36:00.000-08:00

Títol

L'home i la importància que tenen els simbols en ell

Idees principals del text

Segons Rousseau, aquell qui medita és una persona depravada. Segons l´autor, l´home viu envoltat del llenguatge, el mite, l´art, etc i ha d´aprendre a conviure amb ells. A més, Cassirer creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, diu que hem arribat a un punt en el qual no podem viure sense conèixer aquest llenguatge, mite, etc que formen la cultura.

Comentari

Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica. Creu que l´home que medita és pervertit inspirant el gust del mal. A més, diu i afirma que l´home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. que en conjunt forma la cultura que és imprescindible per sobreviure en la societat. En concret, l´autor compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant en el pensament i experiència va desenvolupant i ampliant encara més aquesta xarxa. Per aquest motiu, l´autor creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir, creat per l´home.

Definicions tema 6

2009-01-14T08:20:00.000-08:00

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural:

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau):

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Diferències principals entre Hobbes i Rouseau

2009-01-04T08:25:00.000-08:00

Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat.
Per part de Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla i s'ha d'arribar a un consens.

En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Hobbes, ja que crec que l'individu es mou per pur egoisme i només es relaciona per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus bens, etc

De quina manera podem nosaltres assolir la convivència?

2008-12-18T08:10:00.000-08:00

Sincerament i sota el meu punt de vista això expossat crec que mai succeirà per una rao molt senzilla, crec que la gent o l'individu actua d'una manera molt egoista i es mou per impulsos egoistes per això crec que l'home només voldrà coneixer i formar part de la seva cultura per això mai succeirà una cultura universal.
Aquest tipus de gent són els que no volen ni assoldràn mai la convivència amb altres persones.
L'individu com que és egoista per naturalesa no es voldrà involucrar per res en coneixer altres cultures i només veu ve la seva propia cultura i això pot desencadenar en algun tipus de xenofòbia.

Huntington. El xoc de civilitzacións

2008-12-11T08:02:00.000-08:00

Vida

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

La seva obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

L'elecció de hungtington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

L'antropologia cultural

2008-12-02T05:56:00.000-08:00

Aquí os deixo els esquemes de l'antropologia cultural

Doc 1 pàg 120

2008-11-26T07:53:00.000-08:00

Títol

Els trets del individualisme

Idees principals del text

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Treball sobre el text

Aquest fragment és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

Definicions tema 2

2008-11-22T07:52:00.000-08:00

Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Evidència sensible:
Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

2008-11-19T07:47:00.000-08:00

El virtual és real? Segons el meu paper, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Crec que si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'un videojoc s'inventa un personatge, aquest és virtual, llavors no pot ésser real o si?, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu el crador del videojoc, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que tot es resumeix a ho següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?Per acabar dir que nosaltres no podem saber ni distingir entre allò real o virtual.

Doc 9 pag 45

2008-11-18T07:41:00.000-08:00

1- Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

2- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

3-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

4-Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.

Veritat,realitat i concordança (Doc 8 pàgina 43)

2008-11-11T14:47:00.000-08:00

-Idees principals:

El text ens parla de la utilització equivocada de la paraula veritat, ja que molts cops s'atribueix a paraules no corresponents. Heidegger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat i per tant es real.

-Títol:

La doble veritat

-Comentari:

La veritat és quelcom què és diferencia de la falsedat.Aquest text es basa en la fenomenologia, pero amb trets d'ideologia, ja que l´autor defensa que ho cert, és a dir la realitat, depèn del subjecte. Pel que fa a la fenomenologia, en cap moment l´autor presenta una posició clarament realista, sinó amb trets molts suaus(quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia)per tant podriem dir que aquest text éstà basat en la fenomenologia.

Tambe podem dir que la fenomenologia és una petita barreja entre l' idealisme i el realisme.

Adalt trobem la fotografia de Martin Heidegger.

Doc 5 (pàgina 40)

2008-11-11T14:22:00.000-08:00

-Idees principals:

Aquest fragment de José Ortega y Gasset explica que la realitat pot ser diferent segons la perspectiva de cada persona. Després d´explicar l´exemple dels dos homes extreu la conclusió següent: " Cada ésser té un punt de vista diferent sobre l´univers i sinó hi hagués un desenvolupament i un canvi constant que constitueixi l´univers, la veritat passaria a l´oblit"

-Títol:

Veritats variables

-Comentari

Aquest text pertany al pespectivisme defensat i proposat per José Ortega y Gasset que manté i afirma que si que es pot arribar al coneixement de la realitat pero conjugant diferents perspectives.Mentre què el perspectivisme manté la suma de perspectives per trobar la realitat, en canvi el dogmatisme, es l'afirmació de l' existencia de la veritat absoluta.L'exepticisme en canvi defensa que no es pot arribar mai a la justificació a la veritat.

Podem arribar a conèixer?

2008-10-30T14:05:00.000-07:00

Jo personalment,crec que si podem arribar a conèixer pero no podem coneixer-ho tot.

No podem arribar a coneixer-ho tot perquè la vida té uns limits, uns limits que són importants a l'hora de saber i conèixer.Entenem com a conèixer la relació que s'estableix entre un subjecte(qui capta el coneixement)i el objecte(allò que ha estas aprehes).Crec que és molt dificil conèixer segons que tipus de cosa.Si es tracta d'un element per exemple un bolígraf, aquest coneixement serà més simple que no pas el coneixement de una llengua.

Crec que si podem arribar a conèixer però tan com ens agradaria i si conèixer més superficialment les coses

Objecte de la filosofia

2008-10-25T13:49:00.000-07:00

-Idees principals:

La filosofia ha de aclarir les nostres preguntas,és a dir, l'aclarament lògic del pensament.Ha d'aclarir principalment allò que diuen els autors

-Titol:

L'aclariment mitjançant el pensament

-Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
-Quina és la funció de la filosofia segons el text?
-Comenta última frase del text.

Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor es refereix a que la filosofia és quelcom que cadascú fa i per tant és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. També la filosofia te la funció d' aclarir inquietuts i aclarir allò que no s'enten

-Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre

El mètode defensat per l'autor és el mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna especial importància al llenguatge, al aclariment d'aquest mentre que el mètode hermenèutic busca interpretar i comprendre els textos, a diferència de Wittgestein, que busca aclarir el sentit de les expressions lingüístiques.

Definicions

2008-10-22T13:38:00.000-07:00

Saber ordinari: és el que es basa en el què, i és adquirit per tothom a partir de l´experiència.(vida quotidiana)
Saber científic: és un saber sistemàtic, crític i rigorós que es basa en el per què per poder explicar les coses.
Saber filosòfic: és aquell que vol arribar a la ultimitat.
Ciència moderna: Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
Mètode: són els passos que és segueixen per aribar a uns objectius.
Axiomes: principis fonamentals indemostrables.
Inducció completa: mètode que extreu conclusions generals a partir de casos singulars.
Hipòtesi: és una suposició no probada.
Llei: és un enuciat que explica el comportament de la natura. Anteriorment era una hipòtesi.
Teoria: és un conjunt de lleis.
Falsació: és produeix quan una hipòtesi és refutada.
Comprensió: procés pel cual captem el sentit d´algun fet.
Mite: idea que s´usa per explicar els fenòmens sobrehumans.
Mètode empiricoracional: creu que el coneixement parteix de dues fonts: la raó i l´experiència.
Mètode transcendental: és el que estudia l´estructura del coneixement.
Mètode empirista: és el que defen que tot és après, és adir, no hi ha idees innates.
Joc del llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes ala comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: si que posa normes a la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i intel.ligibilitat.
Ontologia: estudia el tractat de l´ésser.

El problema de la filosofia

2008-10-18T11:59:00.000-07:00

1-Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L' esser humà és materialista i renuncia a adoptar actituds radicals i últimes.Les conseqüències més importants serien les relacionades amb la transformació del home cap a un esser més superficial.
2-Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si, i en el dia dia en l'actualitat. Jo, intento pensar i anar més enllà a l' hora de prendre les meves decisions cap a la vida.També penso gaire a llarg termini, és a dir, si les meves actuacions que podria fer en el present, si podrien influir en el futur i si tot el meu esforç en els estudis donarà el seu fruït en el temps.
3-Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La superficialitat del home, és a dir, dona més importacia a allò material que a allò espiritual.

Aquí os deixo la biografía de Xabier Zubiri.
http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Qüestions(pàgina 31 nº 1)

2008-10-15T11:56:00.000-07:00

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho
-Un científic que ha guanyat un premi Nobel.
Penso què pot ser savi en el aspecte comú o ordinari,pero el seu màxim grau de saviesa estara relacionada amb seva especialitat com a científic.
-Una persona vella que ha viscut molts anys.
Tampoc la considero què és savia, perquè aquesta persona només te una saviesa quotidiana, però no intelectual o cultural.
-Un artista reconegut pels crítics.
És el mateix cas que el científic.
-Una persona que té 3 carreres.
Només sap en profunditat el que ha estudiat, però no sabrà altres coses.
-Una persona feliç.
Des de el meu punt de vista, és la persona més sabia respecte als anteriors casos, ho considero així perquè al ser feliç potser un ignorant i per tant no tenit cap tipus de remordimets respecte a preguntes filosòfiques.

Esquemes tema 1

2008-10-15T04:47:00.000-07:00

Els esquemes no els he pogut posar en mida més gran perquè sinó no es veia gairé bé.

Ho sento.

Hipòtesi,llei i teoria (Doc 4 pàgina 21)

2008-10-11T10:48:00.000-07:00

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis es basen en unes hipòtesis que s'han de poder comprovar o refutar (enunciats lliures) i la teoria es forma a partir de les lleis (agrupació d'aquest enunciats)

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la evolució

1 Llei: L'ascendència comuna de tots els organismes d'un únic ancestre.
2 Llei: L'origen de nous caràcters en un llinatge evolutiu.
3 Llei: Els mecanismes pels quals alguns caràcters persisteixen mentre que uns altres desapareixen

Definicions

2008-10-11T10:36:00.000-07:00

Ciutadà: Persona que es part d’una comunitat i conviu socialment amb altres, té uns drets i uns deures i unes lleis que ha de cumplir.
Política: Conjunt d’idees per governar un país,que té com a funció la de crear unes lleis perquè els ciutadans les compleixin.
Democracia: Política que permet al poble tenir vot, i poder participar del mecanisme governamentari.
Tirania: Poder d’una persona dut a terme de manera cruel,dictaduraDrets humans: Condicions que han de ser respectades en totes les persones.
Estat de dret: Estat que es basa en el compliment de la llei.
Individualisme: Teoria que afirma que es previ l’individu a la societat,pensaments individuals
Socialisme: Tipus de política en la que es preocupa més per lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)
Justícia: És quan es respecten els drets de les persones i tothom té el que li correspon.
Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.

Què és la filosofia?

2008-10-05T09:40:00.000-07:00

Què és la filosofia? Jo crec que la qüestió formulada anteriorment no es pot respondre,amb tota certesa i objectivitat. Des el meu punt de vista, la filosofia és una manera de pensar i veure les coses del nostre món, de fet, fer la pregunta anterior i preguntar-nos sobre el que de la filosofia, de entrada ja estem fent filosofia. Unes persones la defineixen com la ciència que estudia la vida, els comportaments del ésser humà. Jo sincerament crec que aquest es un tema molt seriós i important, el intentar buscar-li un perquè a les nostres accions, als nostres pensaments i a nosaltres mateixos. Té algun sentit la Nostra existència?.Trobo força interessant els temes relacionats amb la reflexió i d'arribar a un lloc concret, perquè així podem saber més coses sobre nosaltres mateixos.Molts cops arribem a pensar que hi haurà desprès de la mort?En definit-va masses preguntes per a tan poques respostes.

Benvinguts al meu blog!

2008-10-04T09:48:00.000-07:00

Benvinguts i benvingudes al meu primer blog. Espero que us agradi aquest blog a tothom perquè ho faig amb tota la meva il·lusió i ganes de compartir amb vosaltres els pocs coneixements que tinc de moment sobre un tema tan interessant com és la filosofia.
Gràcies a tots,fins un altre.