Qui creu absolutament en aquesta afirmació defensa una posició existencialista, ja que segons aquesta, l´home és qui determina le seves accions, és a dir té la llibertat de triar perquè com deia Sartre, triem fins i tot quan no triem, ja que molta gent pensa que quan hem d´escollir entre A i B, només tenim aquestes dues opcions,però com bé deia Sartre hi ha una tercera via que és no triar i quan l´esculls acabes de fer una elecció, tot i què també a vegades podem sentir-nos limitats per les circumstàncies.
Jo, personalment no estic d´acord amb aquesta frase perquè defenso que l´home no poseeix una llibertat absoluta i aquesta li pot ser estreta, en alguns casos, per tant no la té des del moment en el que neix fins la mort, la llibertat, segons els qui afirmen aquesta afirmació, és la seva condemna perquè estarà vulgui o no, és irremeiable.
Per a mi, la llibertat és com una condició que dóna sentit a la vida perquè permet expressar les reflexions i meditacions de l´home però de manera absoluta ni quan vulguin. Un cop què actuen amb llibertat s'han de fer responsables del seus actes.
