Doc 2 pàg 139

Títol

L'home i la importància que tenen els simbols en ell

Idees principals del text

Segons Rousseau, aquell qui medita és una persona depravada. Segons l´autor, l´home viu envoltat del llenguatge, el mite, l´art, etc i ha d´aprendre a conviure amb ells. A més, Cassirer creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, diu que hem arribat a un punt en el qual no podem viure sense conèixer aquest llenguatge, mite, etc que formen la cultura.

Comentari

Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica. Creu que l´home que medita és pervertit inspirant el gust del mal. A més, diu i afirma que l´home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. que en conjunt forma la cultura que és imprescindible per sobreviure en la societat. En concret, l´autor compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant en el pensament i experiència va desenvolupant i ampliant encara més aquesta xarxa. Per aquest motiu, l´autor creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Com a conclusió, Cassirer afirma que hem arribat a un punt el que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir, creat per l´home.

Definicions tema 6

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural:

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau):

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Diferències principals entre Hobbes i Rouseau

Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat.
Per part de Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla i s'ha d'arribar a un consens.

En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Hobbes, ja que crec que l'individu es mou per pur egoisme i només es relaciona per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus bens, etc