Doc 1 pàg 120

Títol

Els trets del individualisme

Idees principals del text

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Treball sobre el text

Aquest fragment és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

Definicions tema 2

• Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
• Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
• Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
• Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
• Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
• Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
• Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
• Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
• Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
• Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
• Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
• Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
• Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
• Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
• Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
• Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
• Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
• Evidència sensible:
• Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
• Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
• Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
• Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
• Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
• Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
• Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

El virtual és real? Segons el meu paper, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Crec que si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'un videojoc s'inventa un personatge, aquest és virtual, llavors no pot ésser real o si?, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu el crador del videojoc, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que tot es resumeix a ho següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?Per acabar dir que nosaltres no podem saber ni distingir entre allò real o virtual.

Doc 9 pag 45

1- Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

2- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

3-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

4-Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.

Veritat,realitat i concordança (Doc 8 pàgina 43)

-Idees principals:

El text ens parla de la utilització equivocada de la paraula veritat, ja que molts cops s'atribueix a paraules no corresponents. Heidegger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat i per tant es real.

-Títol:

La doble veritat

-Comentari:

La veritat és quelcom què és diferencia de la falsedat.Aquest text es basa en la fenomenologia, pero amb trets d'ideologia, ja que l´autor defensa que ho cert, és a dir la realitat, depèn del subjecte. Pel que fa a la fenomenologia, en cap moment l´autor presenta una posició clarament realista, sinó amb trets molts suaus(quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia)per tant podriem dir que aquest text éstà basat en la fenomenologia.

Tambe podem dir que la fenomenologia és una petita barreja entre l' idealisme i el realisme.

Adalt trobem la fotografia de Martin Heidegger.

Doc 5 (pàgina 40)

-Idees principals:

Aquest fragment de José Ortega y Gasset explica que la realitat pot ser diferent segons la perspectiva de cada persona. Després d´explicar l´exemple dels dos homes extreu la conclusió següent: " Cada ésser té un punt de vista diferent sobre l´univers i sinó hi hagués un desenvolupament i un canvi constant que constitueixi l´univers, la veritat passaria a l´oblit"

-Títol:

Veritats variables

-Comentari

Aquest text pertany al pespectivisme defensat i proposat per José Ortega y Gasset que manté i afirma que si que es pot arribar al coneixement de la realitat pero conjugant diferents perspectives.Mentre què el perspectivisme manté la suma de perspectives per trobar la realitat, en canvi el dogmatisme, es l'afirmació de l' existencia de la veritat absoluta.L'exepticisme en canvi defensa que no es pot arribar mai a la justificació a la veritat.