De quina manera podem nosaltres assolir la convivència?

Sincerament i sota el meu punt de vista això expossat crec que mai succeirà per una rao molt senzilla, crec que la gent o l'individu actua d'una manera molt egoista i es mou per impulsos egoistes per això crec que l'home només voldrà coneixer i formar part de la seva cultura per això mai succeirà una cultura universal.
Aquest tipus de gent són els que no volen ni assoldràn mai la convivència amb altres persones.
L'individu com que és egoista per naturalesa no es voldrà involucrar per res en coneixer altres cultures i només veu ve la seva propia cultura i això pot desencadenar en algun tipus de xenofòbia.

Huntington. El xoc de civilitzacións

Vida

El pensador Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?

La seva obra

Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.

L'elecció de hungtington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

L'antropologia cultural

Aquí os deixo els esquemes de l'antropologia cultural

Doc 1 pàg 120

Títol

Els trets del individualisme

Idees principals del text

La llibertat d´un home l´exclou de la voluntat dels altres, significa independència de qualsevol relació amb els altres ( excepte si aquest voluntariament decideix participar-hi o formar-hi part). L´individu és amo de si mateix. Pot cedir la seva capacitat per treballar.

Treball sobre el text

Aquest fragment és un exemple d´individualisme possessiu. Aquest ens parla del què fa humà al home, és a dir, la seva independència vers la voluntat i desitjos d´aquells que l´envolten.

En el segon paràgraf, explica el que significa llibertat de dependència. Aquesta llibertat és com una mena d´independència vers qualsevol relació que s´estableixi amb els altres, excepte si el propi individu vol formar part o participar en aquesta relació.

En el tercer paràgraf ens indica que l´individu no té perquè deure res a la societat.

En el quart, l´autor ens explica que aquest pot cedir la seva capacitat de treballar.

I com a conclusió, creu que la societat humana es basa en relacions mercantils.

Definicions tema 2

• Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat per intentar desxifrar-la, explicar-la, etc.
• Raó pràctica: ús de la raó que mira d'orientar l'acció, s'oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat . També es diu raó prudencial.
• Metafísica: part de la filosofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat anant més enllà de les explicacions científiques.
• Ultimitat: Caracteristica bàsica de la metafísica que vol arribar a les prenguntes últimes.
• Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer.
• Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte no està coonvençut de què X ès veritat y no pot convèncer als altres.
• Interés: guia per a tot coneixement per poder resoldre problemes, augmentar el nostre benestar, etc.
• Interés emancipador: és el que permet que nosaltres ens alliberen d'aquells que volen dominar-nos.
• Dogmatisme: possibilitat de coneixment que manifesta l'actitud ingènua d'aquells que aseguren conèixer i pressuposen la capacitat deles nostres facultas de coneixment.
• Excepticisme moderat: afirma que ens hem de comportar d'acord amb allò que ès més probable.
• Perspectivisme :creu que es pot arriva al coneixement de la realitat, però conjugant totes les perpectives possibles.
• Realisme: módel explicatiu que afirma que l'objecte existeix independement al subjecte que lo coneix.
• Noesi: ex: jo penso que...(la cociència sobre la realitat).
• Prejudici: judici previ que hem adquirti per cultura, educació, etc.
• Ignorància: estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte deteminat.( Respon: jo no ho sé).
• Autoritat : Criteri de veritat qe accepta una afirmació con a certa perquè prové d'algú que és expert en la matèria.
• Endència: es el criteri fonamental . Defensa que és evident el que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint sigui necesaari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
• Evidència sensible:
• Adequació :teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
• Coherència: teoria formulada per Hegel que afirma que ho verdader és el tot i no la part.
• Pramatisme: teoria que accepta la teoria d l'adequació però la interpreta tenit en consideració la utiliatat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
• Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
• Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
• Necessari: quelcom que existeix i no pot existir ni ser d'una altra manera.
• Virtualitat : Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

El virtual és real?

El virtual és real? Segons el meu paper, aquesta qüestió no admet una única resposta ja que aquest plantejament és subjectiu. Crec que si jo sé que x és real i ho és de veritat, no hi ha confusió. Però què passaria, si jo crec que x és real, però en el fons es virtual? Per exemple, si l'autor d'un videojoc s'inventa un personatge, aquest és virtual, llavors no pot ésser real o si?, automaticament pensarem en realitat, perquè ens creien el que diu el crador del videojoc, ( però no té perquè dir la veritat).

Crec que tot es resumeix a ho següent: Si jo crec que quelcom és real, però no ho és, subjetivament allò per mi serà real, però objectivament no. Llavors com puc diferenciar en determinats moments si el virtual és real?Per acabar dir que nosaltres no podem saber ni distingir entre allò real o virtual.

Doc 9 pag 45

1- Quina relació s´estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

Doncs que la veritat és una propietat d´algunes de les nostres idees. Significa adequació amb la realitat.

2- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan podem assimilar-les, fer-les vàlides, corroborar-les i verificar-les.

3-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s´entén per “pragmàtic”? Quina?
Que les idees certes, és a dir, les que es poden verificar ens ajuden a resoldre problemes vitals. Són útils.

4-Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüències pràctiques?
No, perquè les idees certes, en sentit pragmàtic, es poden verificar i validar.

Veritat,realitat i concordança (Doc 8 pàgina 43)

-Idees principals:

El text ens parla de la utilització equivocada de la paraula veritat, ja que molts cops s'atribueix a paraules no corresponents. Heidegger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat i per tant es real.

-Títol:

La doble veritat

-Comentari:

La veritat és quelcom què és diferencia de la falsedat.Aquest text es basa en la fenomenologia, pero amb trets d'ideologia, ja que l´autor defensa que ho cert, és a dir la realitat, depèn del subjecte. Pel que fa a la fenomenologia, en cap moment l´autor presenta una posició clarament realista, sinó amb trets molts suaus(quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia)per tant podriem dir que aquest text éstà basat en la fenomenologia.

Tambe podem dir que la fenomenologia és una petita barreja entre l' idealisme i el realisme.

Adalt trobem la fotografia de Martin Heidegger.

Doc 5 (pàgina 40)

-Idees principals:

Aquest fragment de José Ortega y Gasset explica que la realitat pot ser diferent segons la perspectiva de cada persona. Després d´explicar l´exemple dels dos homes extreu la conclusió següent: " Cada ésser té un punt de vista diferent sobre l´univers i sinó hi hagués un desenvolupament i un canvi constant que constitueixi l´univers, la veritat passaria a l´oblit"

-Títol:

Veritats variables

-Comentari

Aquest text pertany al pespectivisme defensat i proposat per José Ortega y Gasset que manté i afirma que si que es pot arribar al coneixement de la realitat pero conjugant diferents perspectives.Mentre què el perspectivisme manté la suma de perspectives per trobar la realitat, en canvi el dogmatisme, es l'afirmació de l' existencia de la veritat absoluta.L'exepticisme en canvi defensa que no es pot arribar mai a la justificació a la veritat.

Podem arribar a conèixer?

Jo personalment,crec que si podem arribar a conèixer pero no podem coneixer-ho tot.

No podem arribar a coneixer-ho tot perquè la vida té uns limits, uns limits que són importants a l'hora de saber i conèixer.Entenem com a conèixer la relació que s'estableix entre un subjecte(qui capta el coneixement)i el objecte(allò que ha estas aprehes).Crec que és molt dificil conèixer segons que tipus de cosa.Si es tracta d'un element per exemple un bolígraf, aquest coneixement serà més simple que no pas el coneixement de una llengua.

Crec que si podem arribar a conèixer però tan com ens agradaria i si conèixer més superficialment les coses

Objecte de la filosofia

-Idees principals:

La filosofia ha de aclarir les nostres preguntas,és a dir, l'aclarament lògic del pensament.Ha d'aclarir principalment allò que diuen els autors

-Titol:

L'aclariment mitjançant el pensament

-Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
-Quina és la funció de la filosofia segons el text?
-Comenta última frase del text.

Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor es refereix a que la filosofia és quelcom que cadascú fa i per tant és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. També la filosofia te la funció d' aclarir inquietuts i aclarir allò que no s'enten

-Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre

El mètode defensat per l'autor és el mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna especial importància al llenguatge, al aclariment d'aquest mentre que el mètode hermenèutic busca interpretar i comprendre els textos, a diferència de Wittgestein, que busca aclarir el sentit de les expressions lingüístiques.

Definicions

Saber ordinari: és el que es basa en el què, i és adquirit per tothom a partir de l´experiència.(vida quotidiana)
Saber científic: és un saber sistemàtic, crític i rigorós que es basa en el per què per poder explicar les coses.
Saber filosòfic: és aquell que vol arribar a la ultimitat.
Ciència moderna: Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat.
Mètode: són els passos que és segueixen per aribar a uns objectius.
Axiomes: principis fonamentals indemostrables.
Inducció completa: mètode que extreu conclusions generals a partir de casos singulars.
Hipòtesi: és una suposició no probada.
Llei: és un enuciat que explica el comportament de la natura. Anteriorment era una hipòtesi.
Teoria: és un conjunt de lleis.
Falsació: és produeix quan una hipòtesi és refutada.
Comprensió: procés pel cual captem el sentit d´algun fet.
Mite: idea que s´usa per explicar els fenòmens sobrehumans.
Mètode empiricoracional: creu que el coneixement parteix de dues fonts: la raó i l´experiència.
Mètode transcendental: és el que estudia l´estructura del coneixement.
Mètode empirista: és el que defen que tot és après, és adir, no hi ha idees innates.
Joc del llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes ala comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: si que posa normes a la comprensió: veritat, veracitat, correció moral i intel.ligibilitat.
Ontologia: estudia el tractat de l´ésser.

El problema de la filosofia

1-Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L' esser humà és materialista i renuncia a adoptar actituds radicals i últimes.Les conseqüències més importants serien les relacionades amb la transformació del home cap a un esser més superficial.
2-Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si, i en el dia dia en l'actualitat. Jo, intento pensar i anar més enllà a l' hora de prendre les meves decisions cap a la vida.També penso gaire a llarg termini, és a dir, si les meves actuacions que podria fer en el present, si podrien influir en el futur i si tot el meu esforç en els estudis donarà el seu fruït en el temps.
3-Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La superficialitat del home, és a dir, dona més importacia a allò material que a allò espiritual.

Aquí os deixo la biografía de Xabier Zubiri.
http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Qüestions(pàgina 31 nº 1)

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho
-Un científic que ha guanyat un premi Nobel.
Penso què pot ser savi en el aspecte comú o ordinari,pero el seu màxim grau de saviesa estara relacionada amb seva especialitat com a científic.
-Una persona vella que ha viscut molts anys.
Tampoc la considero què és savia, perquè aquesta persona només te una saviesa quotidiana, però no intelectual o cultural.
-Un artista reconegut pels crítics.
És el mateix cas que el científic.
-Una persona que té 3 carreres.
Només sap en profunditat el que ha estudiat, però no sabrà altres coses.
-Una persona feliç.
Des de el meu punt de vista, és la persona més sabia respecte als anteriors casos, ho considero així perquè al ser feliç potser un ignorant i per tant no tenit cap tipus de remordimets respecte a preguntes filosòfiques.

Esquemes tema 1

Els esquemes no els he pogut posar en mida més gran perquè sinó no es veia gairé bé.

Ho sento.

Hipòtesi,llei i teoria (Doc 4 pàgina 21)

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis es basen en unes hipòtesis que s'han de poder comprovar o refutar (enunciats lliures) i la teoria es forma a partir de les lleis (agrupació d'aquest enunciats)

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de la evolució

1 Llei: L'ascendència comuna de tots els organismes d'un únic ancestre.
2 Llei: L'origen de nous caràcters en un llinatge evolutiu.
3 Llei: Els mecanismes pels quals alguns caràcters persisteixen mentre que uns altres desapareixen

Definicions

Ciutadà: Persona que es part d’una comunitat i conviu socialment amb altres, té uns drets i uns deures i unes lleis que ha de cumplir.
Política: Conjunt d’idees per governar un país,que té com a funció la de crear unes lleis perquè els ciutadans les compleixin.
Democracia: Política que permet al poble tenir vot, i poder participar del mecanisme governamentari.
Tirania: Poder d’una persona dut a terme de manera cruel,dictaduraDrets humans: Condicions que han de ser respectades en totes les persones.
Estat de dret: Estat que es basa en el compliment de la llei.
Individualisme: Teoria que afirma que es previ l’individu a la societat,pensaments individuals
Socialisme: Tipus de política en la que es preocupa més per lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)
Justícia: És quan es respecten els drets de les persones i tothom té el que li correspon.
Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.

Què és la filosofia?

Què és la filosofia? Jo crec que la qüestió formulada anteriorment no es pot respondre,amb tota certesa i objectivitat. Des el meu punt de vista, la filosofia és una manera de pensar i veure les coses del nostre món, de fet, fer la pregunta anterior i preguntar-nos sobre el que de la filosofia, de entrada ja estem fent filosofia. Unes persones la defineixen com la ciència que estudia la vida, els comportaments del ésser humà. Jo sincerament crec que aquest es un tema molt seriós i important, el intentar buscar-li un perquè a les nostres accions, als nostres pensaments i a nosaltres mateixos. Té algun sentit la Nostra existència?.Trobo força interessant els temes relacionats amb la reflexió i d'arribar a un lloc concret, perquè així podem saber més coses sobre nosaltres mateixos.Molts cops arribem a pensar que hi haurà desprès de la mort?En definit-va masses preguntes per a tan poques respostes.

Benvinguts al meu blog!

Benvinguts i benvingudes al meu primer blog. Espero que us agradi aquest blog a tothom perquè ho faig amb tota la meva il·lusió i ganes de compartir amb vosaltres els pocs coneixements que tinc de moment sobre un tema tan interessant com és la filosofia.
Gràcies a tots,fins un altre.